La música catalana, protagonista del concert de Sant Jordi de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat
Al proper concert de Sant Jordi, que tindrà lloc diumenge, 21 d’abril, a les 19:00 hores, al Teatre-Auditori Sant Cugat, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat oferirà “Vistes al mar”, composta per Eduard Toldrà (1895-1962) -prèviament, l’actor Joan Berlanga recitarà els tres poemes de Joan Maragall que van inspirar aquesta obra-, “Maruxa” (1914; convertida en òpera l’any 1915, d’Amadeu Vives (1871-1932) -l’Orquestra n’interpretarà el preludi del segon acte-, “Catalonia” (1899), inspirada en temes populars catalans, del compositor i pianista Isaac Albéniz (1860-1909) i “El cant de la senyera”, composició per a cor mixt, amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet, que té un caràcter especialment patriòtic des que va ser cantada per uns quants activistes el 19 de maig del 1960 al Palau de la Música Catalana en un acte d’homenatge a Joan Maragall, en el qual l’Orfeó Català l’havia d’interpretar però a darrera hora va ser prohibida. Salvador Brotons (Barcelona, 1959) n’ha fet una versió per a orquestra.
A més, l’Orquestra estrenarà l’obra “Scie”, del jove compositor barceloní Guillermo Martorell, guanyadora de la darrera edició del concurs de composició de música simfònica per a joves organitzat conjuntament per l’Orquestra Simfònica Sant Cugat i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Aquesta peça serà dirigida per Jordi Piccorelli, director de l’Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya.
Les dues peces d’altres contrades programades al concert de Sant Jordi són “Vltava” (el Moldau), un dels sis poemes simfònics de “Má vlast” (La meva pàtria, 1874-79), del compositor i pianista txec Bedrich Smetana (1824-1884) i “Rhapsody in blue”, obra que conté elements populars, temes i ritmes de jazz i elements clàssics, composta l’any 1924 pel compositor nord-americà George Gershwin (1898-1937). El pianista solista que interpretarà aquesta peça és Roger Sans.
Salvador Brotons, director
El director i compositor Salvador Brotons va néixer a Barcelona el 1959. Ha escrit més de 100 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha guanyat més de quinze premis de composició, entre ells el “Premio Orquesta Nacional de España” (1977) per les seves Quatre peces per a cordes i el Premi Reina Sofia de Composició (1991) per la seva obra Virtus. Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en diversos CDs tant a Europa com als EUA amb segells com EMI, Auvidis, Albany Records, Claves, RNE, Harmonia Mundi, etc. Actualment compagina una intensa agenda com a director d’orquestra -és director de la Vancouver Symphony Orchestra (EUA), de la Banda Municipal de Barcelona i de l’Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma- amb la composició d’encàrrecs d’obres de tot gènere.
Roger Sans, pianista
Nascut a Barcelona l’any 1984, Roger Sans va començar a tocar el piano als cinc anys. Ben aviat emprèn l’activitat concertística amb grups de cambra i orquestres juvenils, tocant el piano i també el clarinet. S’interessa des de jove per les tècniques d’anàlisi i interpretació musical. L’any 2002 inicia els estudis superiors a l’ESMUC (Escola Superior Música de Catalunya) i dos anys més tard marxa a Londres per estudiar a la Guildhall School of Music and Drama. Allà rep classes de Nelly Ben-Or, Ronan O’Hora, Martin Roscoe i Gordon Back. El curs 2006-2007 finalitza els estudis superiors a la Guildhall School. Posteriorment diversifica la seva formació artística a través de la improvisació musical, la dansa, el teatre, el cant i l’expressió corporal, entre d’altres disciplines.
Roger Sans ha ofert recitals de piano, concerts de música de cambra i de solista amb orquestra en espais com el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, la Sala Winterthur, de Barcelona, i altres sales d’Espanya, i també d’Alemanya, Anglaterra, Cuba i Suïssa. Ha guanyat el Concurs Infanta Cristina d’interpretació pianística, entre d’altres premis.
Actualment es dedica a la pedagogia musical i a la interpretació i a la creació en diverses arts escèniques (música, dansa i teatre).
Guillermo Martorell, compositor
Nascut a Barcelona el 1983, Guillermo Martorell ha compost música electrònica per a orquestra, grups de cambra, curtmetratges i cor, la qual s’ha estrenat a llocs com la Tate Britain de Londres, la Catedral de Barcelona, el Museu Van Gogh d’Amsterdam i la fundació Phonos de Barcelona. Actualment està component la seva primera òpera, amb el director Martin Butler i el dramaturg Krystian Lada, i la seva primera banda sonora per a un llargmetratge del realitzador Marcel Juan. Cursa estudis superiors de Música, en l’especialitat de composició (últim curs), a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).