Benjamin Britten i Lennox Berkeley formaven la representació britànica en aquest festival i, malgrat ser compatriotes, mai havien coincidit abans. Es van conèixer a Barcelona i la seva amistat ja duraria tota la vida. Malgrat que encara eren autors força joves, aviat rebrien el reconeixement mundial. De Berkeley, a Barcelona es va poder escoltar la seva Obertura i de Britten la Suite per a violí i piano op. 6. Aquesta obra de cambra va ser interpretada pel mateix autor al piano i per Antoni Brossa al violí. Brossa (1874-1979) era un excel·lent violinista resident a Anglaterra que arribaria a ser professor del Royal College de Londres, seria convidat a tocar el dia de la coronació de la reina Isabel d’Anglaterra i també estrenaria, entre d’altres obres, els Concerts per a violí i orquestra del mateix Britten i de Robert Gerhard.
Durant la seva estada a Barcelona, Berkeley i Britten, sota el guiatge de Robert Gerhard, van visitar diferents indrets de Catalunya (Montserrat, Montjuïc, Berga...) i van poder ballar sardanes, escoltar música popular catalana i fins i tot assistir a un concert de música per a cobla. Entre 1936 i 1938 Gerhard escriuria una obra basada en temes populars catalans titulada Soirées de Barcelona que, en certa manera, és germana de l’obra Montjuïc, de Britten/Berkeley, que podrem sentir al concert de Sant Jordi, ja que va ser escrita exactament a la mateixa època i ambdues respiren un aire d’homenatge a una terra maltractada pels esdeveniments que s’iniciaven aquell estiu del 1936.
L’obra té quatre moviments i està basada en melodies populars catalanes que apareixen de forma gairebé textual, malgrat que sovint el que es varia és el tempo o el caràcter. Afinant l’oïda, sentirem com aparèixen, entre d’altres, el Ballet de Sardenya, el Ball del Vano, el Ball del Ram, la Ratolinesa, el Ball de Folgueroles, el Contrapàs de Sant Genís de Palafolls o el Ball Pla de Llavaneres. El tercer moviment, a més de la indicació Andante Moderato, està encapçalat per Lament (Barcelona, juliol de 1936), amb la qual cosa queda clara la intenció dels autors i les motivacions que els van dur a escriure aquestes pàgines: d’una banda, el bon record de la seva estada a Barcelona i, de l’altra, la denúncia dels fets que s’estaven esdevenint a Espanya. A l'obra es barregen els sentiments d’amargor i indignació amb els de fraternitat.
Per a Berkeley, Montjuïc va ser l’opus 9 i significava la seva segona obra orquestral (la primera va ser l’Obertura esmentada) i l’inici d’una col·laboració amb Britten ja no s’aturaria mai. Encara que no van escriure cap altra obra conjuntament, Berkeley en va escriure moltes per encàrrec de Britten per ser estrenades al Festival d’Aldeburg, fundat per aquest. Britten, de la seva banda, ja havia escrit altres obres orquestrals abans d’emprendre la composició de Montjuïc (que és el seu opus 12). Aquesta obra va encetar una època productiva de les més destacades ja que seria immediatament seguida per alguns dels títols més rellevants del seu catàleg com el Concert per a piano op. 13, la Balada dels herois per a solista, cor i orquestra op. 14 i el Concert per a violí op. 15.
Text: David Puertas, divulgador musical
Edició: Cristina Aymerich
Fotografies:
Miniatura: 2012_Beethoven_9a Palau de la Música de Barcelona -cedida OSSC
Capçalera: 2022-61A9003 Santa Maria del Mar - cedida OSSC ManeEspinosa
Interior: 2018-03_SagradaFamilia Barcelona - cedida OSSC
