Amb només 14 anys, Joaquim Serra ja va escriure una sardana. Després d'aquesta en vindrien més de 50, entre les quals destaquen autèntiques meravelles musicals, com Remembrança (1928), Cavalleresca (1947), Recordant Vic (1954) o A Guissona (1956). També va contribuir a prestigiar la música dels ballets populars catalans amb prop de tres-centes instrumentacions, entre les quals cal destacar els encàrrecs dels esbarts —com la Dansa de Castellterçol, la Dansa de la vetlla o el Ball plà de Llavaneres— i les gloses lliures —com el Ball de Gitanes del Penedès (1928) o la impressionant Moixeranga d'Algemesí (1950).
L'any 1926 Joaquim Serra va decidir escriure una obra lliure per a cobla i, tot i la timidesa d'afrontar formes musicals més agosarades, va optar per una glosa sobre un tema popular: Els tres tambors. La llista de les seves obres lliures per a cobla, iniciada amb aquesta glosa, inclou títols cabdals del repertori per a aquesta formació, com Impressions camperoles (1927), la Introducció i dansa (1930), La presó de Lleida, per a dues cobles (1948) o el poema Puigsoliu (1957).
Puigsoliu és una de les seves obres més rellevant en aquest terreny i va ser estrenada al Palau de la Música Catalana de Barcelona el mateix dia de la seva mort, el 17 de novembre de 1957. La va interpretar la Cobla Barcelona sota la direcció d'Antoni Ros Marbà i just abans de començar el concert va arribar la notícia que l'autor havia mort. És una obra fresca i, alhora, intensa: un cant a la natura, a la vida i a la terra catalana. La versió simfònica és de Salvador Brotons.
(Puigsoliu) És una obra fresca i, alhora, intensa:
un cant a la natura, a la vida i a la terra catalana.
Text: David Puertas, divulgador musical.
Edició: Cristina Aymerich
Fotografies:
Miniatura: Pla_de_Bages Wikimedia commons
Capçalera: Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes_(El_Port_de_la_Selva)_-_15 wikimedia commons CC BY SA 2.0 SBA73 Interior: Montserrat_des_de_Manresa Wikimedia commons
