Dit d’una altra manera: tota l’obra de Mac Pherson basada en aquests suposats manuscrits va quedar marcada pel fantasma de l’estafa.A part de les disputes entre els que ho consideraven autèntic i els que creien que tot era un invent de Mac Pherson, la qüestió és que el poema Fingal glossa una antiga llegenda escocesa que va servir d’inspiració a l’obertura de Mendelssohn que avui escoltem. En la llegenda, força enrevessada, el terrible rei Fingal persegueix la jove i bellíssima filla del rei Connoe, anomenada Grainné, que s’amaga del seu perseguidor fins que aquest decideix perseguir-ne una altra, la també jove i bellíssima Ailbhé. Algunes d’aquestes corredisses succeeixen, sempre segons la llegenda, a les Illes Hèbrides (un grup de 500 illes i illots situats a les costes occidentals d’Escòcia). En una d’elles, a l’illa d’Staffa, hi ha l’anomenada Gruta de Fingal.
La primera setmana d’agost de l’any 1829 Felix Mendelssohn va visitar aquest paratge meravellós on la natura es presenta de forma abassegadora: entre columnes de basalt de vint metres d’alçada, les aigües de l’Atlàntic espeteguen amb tota la seva força i l’amplificació d’aquest so produït dins la cova pot sentir-se des de quilòmetres de distància; però quan la mar és en calma les roques de la cova també canten: emeten un sospir de pau que fa que els habitants de la zona l’anomenin “La cova musical”.
però quan la mar és en calma les roques de la cova també canten: emeten un sospir de pau que fa que els habitants de la zona l’anomenin “La cova musical”De la mateixa manera que l’escriptor Jules Verne uns quants anys després quedaria encantat amb la visita a aquesta cova i hi situaria el desenllaç de la seva novel·la Le rayon vert, Mendelsohn va tenir clar des que va trepitjar-la que escriuria una obra musical inspirada en aquella natura sonora. Una natura que barreja la fúria i la calma, amanida amb una llegenda, la del rei Fingal, carregada de poesia i de terror. A mitja visita va treure paper de la butxaca i va escriure-hi els primers apunts del que seria una "Obertura per a una illa solitària" (que finalment es titularia "Les Hèbrides. La gruta de Fingal").
Quan va tornar a casa va orquestrar els primers deu compassos i el 7 d’agost els va enviar, juntament amb aquestes paraules, a la seva germana Fanny: “Perquè comprenguis la impressió extraordinària que les Hèbrides m’han fet, t’envio aquest annex amb allò que se m’ha ocorregut durant la visita. No et puc enviar res de millor”.
Malgrat la immediatesa d’aquest primer esbós, l’obra no estaria definitivament acabada fins l’any 1832 (gairebé tres anys després). Es va estrenar a Londres, amb la direcció de l’autor, el dia 14 de maig. Hi ha qui ha qualificat l’obra, més que d’una obertura, d’una simfonia en un sol moviment. Richard Wagner la tenia entre les seves obres preferides.
No es tracta d’una obra descriptiva o que segueixi un esquema literari prefixat, sinó d’un seguit de sensacions i d’impressions personals traduïdes en música. En algunes ocasions s’han volgut veure en aquesta música evocacions precises a les arpes eòliques de les filles de Fingal, al so de les ones contra les roques, a la veu del poeta Ossian, als ecos de la cova, als cants de les sirenes, al misteri de la gruta, a... Mendelssohn va quedar meravellat de la natura i ens ho va explicar així. Potser no cal donar-hi més voltes.
Text: David Puertas
Edició: Cristina Aymerich
Fotografies:
Miniatura: James_Macpherson_De George Romney - Wikimedia Commons
Capçalera: Fingals_cave-Staffa_Hartmut Josi Bennöhr, july 2004 - Wikimedia commons
Llibre: cedida David Puertas
El proper 4 d’abril a les 18h es presentarà a la Casa de la Vila de Valldoreix “100 coses del món coral” de Meritxell Tarragó i David Puertas. Un llibre sobre el món coral escrit des del cor.
El nostre col·laborador, David Puertas, divulgador musical, i la directora de cors Meritxell Tarragó, han escrit a quatre mans “100 coses del món coral”, un llibre sobre el món coral centrat en el dia a dia dels cors amateurs de Catalunya.
