No hi ha res com la música en directe. L'Orquestra inicia una nova activitat per grups als que ofereix la possibilitat d'assistir a un assaig amb els músics d'alt del mateix escenari.
No hi ha res com la música en directe. Avui tenim la possibilitat d’escoltar tot tipus de peces gràcies a Internet i a aparells com el telèfon mòbil, el televisor, l’ordinador... Però és millor assistir a un concert... o a un assaig.

Un total de 25 subscriptors del Club Prèmium de l’ARA van assistir a l’assaig general d’un concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat el passat 9 de febrer al Teatre-Auditori Sant Cugat. Tots van seure al costat dels músics, dalt de l’escenari, i van poder sentir a cau d’orella com sona una gran orquestra, la Simfònica Sant Cugat, i observar els detalls que el director titular, Salvador Brotons, donava, amb la seva batuta o amb la seva veu, als instrumentistes.

Els subscriptors de l’ARA tenien a tocar els músics i les partitures, on no només hi ha les notes sinó també indicacions a mà, com ara quan l’arquet ha d’anar amunt i quan ha d’anar avall, o a la dreta o a l’esquerra, en el cas dels instruments de corda. L’experiència també va incloure una classe magistral de Josep Ferré, director artístic de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat.

Al Cafè de l’Auditori, Ferré va explicar una pila de coses -entre les quals força curiositats- de com funciona una gran formació simfònica. Les nombroses preguntes que van fer-li, des d’aspectes musicals als organitzatius, van evidenciar el gran interès que tenien els subscriptors. Talment infants escoltant el seu mestre preferit. 

Els subscriptors van ser rebuts per la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, Núria Escamilla. A l’acte també va assistir-hi la directora del Teatre-Auditori Sant Cugat, Maria Farriol, i l’equip directiu de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, encapçalat per Flora Puntós. 

A continuació, els subscriptors van fer una visita guiada al Monestir de Sant Cugat i van dinar en un dels restaurants històrics de la cèntrica Plaça d’Octavià, on van conversar tranquil·lament, tot compartint allò que els havia
sorprès i que recordaran, potser per sempre. 

Text: Daniel Romaní
Edició: Cristina Aymerich
Fotografíes: Artur Ribera