L’Orquestra Simfònica Sant Cugat inicia la temporada amb “Somni d’una nit d’estiu”, de Mendelssohn


L’Orquestra Simfònica Sant Cugat inicia la temporada 2018-2019 amb un concert dedicat al músic alemany Felix Mendelssohn. La formació simfònica santcugatenca, dirigida per Josep Ferré, oferirà el proper 18 d’octubre , al Teatre-Auditori Sant Cugat, la simfonia número 4 en La Major, Opus 90, “Italiana”, i el “Somni d’una nit destiu”, que conté la coneguda “Marxa nupcial”, Hi participaran la soprano Begoña Alberdi i la mezzosoprano Georgina Reyne. L’actor Joan Berlanga i l’actriu Marta Uxant es faran càrrec de la narració. D’altra banda, la il·lustradora Anna Calvo ha preparat especialment per aquest concert unes imatges que ajudaran a seguir la història. L’Orquestra Simfònica Sant Cugat ja va interpretar aquest concert el passat diumenge 7 d’octubre a Vilassar de Dalt. “La Italiana” va tenir un gran èxit des del dia de l’estrena. La seva popularitat es deu en gran part a la gràcia i la bellesa dels seus temes, començant pel que encapçala el primer moviment —àgil, alegre i enèrgic—, seguint per la dolça balada del segon moviment, i acabant amb el tema de la tarantel·la napolitana que clou l’obra. És la tercera simfonia que va compondre, encara que porti el número 4: cronològicament, la Simfonia núm. 3 “Escocesa” va ser composta amb posterioritat, però es va publicar primer”, explica el musicòleg David Puertas. “La música que Mendelssohn va repartir al llarg de l’obra és fresca, simpàtica i d’una gran bellesa. Té moments dolços, com el “Nocturn” amb les trompes que ens transporten al món màgic de les fades, o enèrgica, com la “Fanfara” que acompanya el banquet de l’últim acte, o ballable, com la “Dansa dels comediants” (on hi podem sentir fins i tot el renill d’un ruc!), o el famós “Scherzo”, juganer i dificilíssim d’interpretar amb notes curtes i rapidíssimes, o la simpàtica “Marxa fúnebre” plena d’ironia i el meravellós “Intermezzo” una sèrie d’onades que venen i van imitant les corredisses de les fades entre les branques del bosc màgic. L’estrena es va celebrar el 14 d’octubre de 1843 a Postdam”, explica David Puertas.

Felix Mendelssohn

Felix Mendelssohn va néixer a la ciutat alemanya d’Hamburg el 1809 i va morir a Leipzig el 1847, als 38 anys. La seva família, rica i benestant, va preocupar-se de que rebés una educació completa en totes
les disciplines, especialment en les artístiques i així, als 15 anys, ja destacava com a autor de poemes, pintor d’aquarel·les i compositor de simfonies (però també com a expert en els clàssics grecs i com a jugador de cartes, de billar i d’escacs). En la música va ser especialment precoç: als 9 anys va fer el seu primer concert com a pianista, als 11 va escriure la primera de les seves simfonies per a orquestra de corda i als 16 anys va estrenar la primera òpera. Aquell mateix any va presentar la seva obra número 20 (l’Octet per a cordes) i, un any després, va compondre una obra que, amb el pas del temps, esdevindria una de les més famoses del seu catàleg: una obertura per a ser interpretada abans de la funció teatral de l’obra de Shakespeare El somni d’una nit d’estiu. Felix Mendelssohn va ser net del filòsof Moses Mendelssohn i fill d’un banquer que només ha passat a la història per una frase que solia repetir: “Sempre he estat el fill de Mendelssohn –en referència a Moses– i ara sóc el pare de Mendelssohn –en referència al seu fill Felix–”. Encara que el pare (que es deia Abraham) només aparegui en la història per aquesta frase, la música de Mendelssohn fill està en deute amb ell ja que gràcies als diners que va invertir en la seva educació, Felix va poder tenir els millors mestres i fins i tot va poder fer substanciosos “viatges d’estudis” que es van allargar durant anys i gràcies als quals va poder conèixer la vida musical d’Anglaterra, Alemanya, Àustria, Itàlia, Suïssa i França. Es va estimar molt la seva germana Fanny, que també era compositora, i alguns crítics diuen que hi ha petites obres de Felix Mendelssohn per a piano o per a piano i veu que, en realitat, són de la seva germana, però les publicava ell amb el seu nom ja que en aquella època era molt difícil per a una dona poder fer carrera musical. A més de la faceta de compositor es va prodigar com a pianista, com a director d’orquestra i com a pedagog. Va fundar el Conservatori de Leipzig, va viatjar infatigablement per tota Europa i va contribuir definitivament al redescobriment de les obres de Johann Sebastian Bach amb la reestrena (després d’un segle de silenci) de la Passió Sego ns Sant Mateu. També va difondre les obres dels seus contemporanis: Beethoven, Schubert, Berlioz, Liszt, Wagner, etcètera. A les seves principals obres simfòniques (que citem al següent paràgraf), caldria afegir-hi la resta d’obres del seu catàleg (més de tres-centes) que inclou obres per a piano, per a orgue, per a grups de cambra, més de cent cançons, motets, cantates, cànons, música coral, etcètera. Les seves obres més importants són les dotze simfonies per a orquestra de corda que va compondre entre els 11 i els 14 anys, les cinc mfonies per a gran orquestra (destaquen la núm. 2 anomenada “Himne de lloança”, la núm. 3 “Escocesa”, la núm. 4 “Italiana” i la núm. 5 “Reforma”), la música per a El somni d’una nit d’estiu, dos concerts per a violí (el més conegut és el segon que porta el número d’opus 64), dos concerts per a piano i oratoris com Paulus o Elies. 

Begoña Alberdi, soprano

Nascuda a Barcelona, va cursar els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu, obtenint premis d’honor en els graus elemental i mitjà i cum laude en la seva graduació. El 1988 guanyà el Concurs Eugenio Marco a Sabadell, que li permeté debutar com a professional. Aquell mateix any guanyà el concurs Internacional de Canto Julián Gayarre de Pamplona amb la presència de Josep Carreras, Pedro Lavirgen i Giuseppe di Stefano. Guanyadora també del concurs de Toulouse, Montpazier, i guardonada tres vegades per l’associació de nous talents. També va ser beneficiària d’una beca i dos premis al Concurs Francesc Viñas. Després d’aquest meteòric inici, Begoña Alberdi va ser durant més de 20 anys convidada a les temporades del Gran Teatre del Liceu, interpretant òperes com Die Walküre, Manon Lescaut, La Fiamma, Boris Goudonof, Mabet, Peter Grimmes, Un viaggio a Reims, Beatrice di Tenda, La Vierge, Henrry VIII, Aida i un llarg etc. Al Gran Teatre del Liceu ha participat en més de 270 funcions i en
la resta de teatres del món, més de 1.200 sense comptar els concerts i col·laboracions en programes de TV. Ha col·laborat amb directors com Ros Marbà, Collado, Mund, Schneider, Haider, De Billy, Delacôte, Kulka, Kremer o Bonynge, compartint escenari amb estrelles de la talla d’Eva Marton, Monserrat Caballé, Mirella Freni, Edita Gruberova, Giovanna Casolla, Plácido Domingo o Josep Carreras, entre d’altres.
En el seu vessant docent, Begoña Alberdi ha desenvolupat, amb els més de 20 anys d’exercici, un exhaustiu estudi de l’instrument vocal i un mètode propi que ha pogut transmetre als seus alumnes, en les seves masterclasses, tallers de cant i perfeccionament.

Georgina Reyner Saurí, mezzosoprano

Nascuda a Sant Feliu de Guíxols. Llicenciada en filosofia per la UdG i professora de l’Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols i l’Escola del Casino de Llagostera. Comença a estudiar cant a Barcelona amb Maia Mayska i continua la seva formació amb diversos cantants i repertoristes com Nancy Argenta, Mark Padmore, Lynn Dawson, Ana Luisa Chova, Mitsuko Shirai, Ana Ma González, Jaume Aragall, Begoña
Alberdi, Enrique Ricci, Francisco Poyato, Miquel Àngel Ortega, Ricardo Estrada o Rubén Fernàndez Aguirre, entre d’altres. Ha estat finalista en el Concurs per a joves intèrprets de l’AOS, Concurs de Cambra de
Castellterçol, Concurs Joan Massià, i la Gala Lírica de Premià de Mar. Ha col·laborat amb el cor del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Renato Palumbo, Josep Pons i Conxita Garcia. Com a solista ha cantat sota la direcció de C. Curnyn, L. Coppola, A. Nesse, Xavier Puig, amb aquest últim interpretant el Rèquiem de Mozart al Palau de la Música Catalana. Té com a escenaris recurrents el festival L’Acústica i
el Festival de música de Porta Ferrada.També ha participat en produccions dels Amics de l’Òpera de Girona, Amics de l’Òpera de Sarrià i Amics de l’Òpera de Sabadell. Actualment continua col·laborant i creant diferents projectes artístics a l’entorn de la lírica.

L’Orquestra Simfònica Sant Cugat

El 1990 va néixer l’Orquestra de Cambra Sant Cugat, embrió de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. En aquests anys, aquesta formació ha realitzat més de 500 concerts arreu del país (al Palau de la Música
Catalana, al Gran Teatre del Liceu, a L’Auditori de Barcelona, al Palau de Congressos de Catalunya, a la Sala Oval del Palau Nacional, al Palau Sant Jordi...) i ha esdevingut una de les principals orquestres de
Catalunya. Des de la temporada 1996-97, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat compta amb un cicle estable de concerts al Teatre-Auditori Sant Cugat. Dirigida per Josep Ferré, s’ha caracteritzat des dels seus inicis per l’experimentació i la recerca constant de nou repertori i diferents estils musicals: òpera, jazz simfònic, música clàssica, música contemporània, sarsuela, flamenc, música de pel•lícula...

Josep Ferré, director titular de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat

Nascut a Nulles (Alt Camp), Josep Ferré va realitzar els estudis de Ciències Empresarials a ESADE i els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on va obtenir els premis d’honor de
flauta travessera i de piano. Al mateix Conservatori, va realitzar estudis  de direcció coral amb el mestre Enric Ribó i d’orquestra amb Antoni Ros-Marbà. Ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquesta
Provincial de Màlaga, la Clark College Symphonic Orchestra (Vancouver, EUA), l’Orquesta Sinfónica de la Universidad de Nuevo León (Monterrey, Mèxic), l’Orchestra Simfonica di Grosseto (Grosseto,
Itàlia) i la Symphonic Orchestra of Pazardzhik (Bulgària). Josep Ferré és director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat des dels seus inicis ( www.josepferre.cat ). 

Concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat dedicat a Felix Mendelssohn
DIA: 18 d’octubre del 2018
HORA: 21:00 hores. 
LLOC: Teatre-Auditori Sant Cugat