La música també és protagonista dels actes que se celebren aquest any arreu de Catalunya per recordar els 300 anys dels fets de 1714, que van suposar la pèrdua de les llibertats de Catalunya. Una de les principals propostes musicals és la interpretació de l’obra “Catalunya 1714”, de Salvador Brotons, que oferirà l’Orquestra Simfònica Sant Cugat el proper dia de Sant Jordi, 23 d’abril, al Teatre-Auditori Sant Cugat.

“Catalunya 1714” explica la història de Catalunya des del 1714 fins a l’època actual, en què el país albira un nou horitzó. És un poema simfònic, o rapsòdia, per a gran orquestra que consta de vuit parts encadenades sense interrupció: neguit turbulent: processó; trist presagi; atac borbònic; desfeta i dolor; plany al temps passat; creixença i voluntat de ser; afirmació nacional.

L’obra també la interpreta aquest any l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Els músics de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, dirigits per Josep Ferré, tocaran també en aquest mateix concert la Simfonia núm. 1 sobre motius populars catalans, de Josep Ribera i Miró (1839-1921), “Sardana simfònica”,de Manuel Blancafort (1897-1987), i “Allegro gusto” del concert “Northern Concerto”, de Joan Albert Amargós (1950-). En la interpretació d’aquesta darrera obra hi participarà Elisabet Franch, flauta solista, guanyadora del concurs internacional “Rising Star 2013” i del “Best Performer 2013” (Premi al Millor Intèrpret 2013), patrocinat per l’aclamat flautista nord-irlandès Sir James Galway. Elisabet Franch ha estat membre de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. Ha rebut aquest any el Premi Ciutat de Sant Cugat.

         “Al concert de Sant Jordi de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, cada any tenen especial protagonisme les obres d’autors catalans, que no acostumen a ser programades habitualment a les sales de concerts del país”, explica Josep Ferré, director titular de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat des dels seus inicis. “A més, aquest any recuperem patrimoni musical”. Efectivament, la Simfonia núm. 1 sobre motius populars catalans, de Josep Ribera i Miró, que oferirà l’Orquestra, prové de l’arxiu de la Federació de Cors Clavé i és ben segur que fa una pila d’anys que no s’interpreta.

Salvador Brotons, director d’orquestra i compositor

 El director i compositor Salvador Brotons va néixer a Barcelona l’any 1959. Haescrit més d’un centenar d’obres majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha guanyat més de quinze premis de composició, entre ells el Premio Orquesta Nacional de España per les seves Quatre peces per a cordes i el Premi Reina Sofia de Composició per la seva obra Virtus. Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en diversos CD tant a Europa com als EUA amb segells com EMI, Auvidis, Albany Records, Claves, RNE, Harmonia Mundi, etc. És director titular de la Banda Municipal de Barcelona i de l’Orquestra Simfònica de les Balears. Actualment compagina una intensa agenda com a director d'orquestra amb la composició d’encàrrecs d'obres de tot gènere.

Manuel Blancafort, compositor

El compositor Manuel Blancafort (1897-1987) va ser deixeble de Joan Lamote de Grignon. Amb l’estrena, a París, per Ricard Viñas, de Parc d’atraccions es donà a conèixer mundialment. Seguiren obres diverses, entre les quals Matí de festa a Puiggraciós, estrenada al Liceu el 1929, i Les ombres perennes, interpretada en el XIV Festival de la SIMC (Barcelona, 1936). Després del 1940 abordà, amb igual fortuna, la gran forma simfònica: Concert omaggio, Concert ibèric, Simfonia en mi (1950, premi Barcelona), Rapsòdia catalana (Premi Ciutat de Barcelona, 1966) i la suite simfònica Evocaciones. És autor d’un gran nombre de cançons amb acompanyament de piano o altres instruments i de dos quartets de corda. Amb la Cantata a la Verge Maria (sis estampes simfonicovocals) guanyà el primer premi de l’Orfeó Català (1965), que l’estrenà.

Joan Albert Amargós, compositor

El compositor Joan Albert Amargós (Barcelona,1950) ha compost bàsicament música de cambra, sense oblidar, però, altres gèneres, com ara l’orquestral, en què destaquen el Concert per a violoncel i orquestra, el Concert per a clarinet i orquestra i el Northern Concerto, per a flauta i orquestra (2005, que va ser nominat als Grammy el 2008) i els ballets Policromies, Los tarantos i Rèquiem. Paral·lelament a la seva carrera com a compositor, ha desenvolupat una intensa tasca com a arranjador (entre d’altres, de Joan Manuel Serrat) i en aquesta categoria guanyà consecutivament (2000-05) els Premios de la Música de España. El 1975 fou membre fundador del grup de jazz-rock Música Urbana, amb el qual enregistrà dos discs. Ha compost també bandes sonores per a la televisió i el cinema. També és autor de diverses obres simfonicovocals.

Josep Ribera i Miró, compositor

 Josep Ribera i Miró (1839-1921) va ser organista de Sant Joan de Vilassar (1860-64) i mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. Va formar part de les orquestres del Teatre Principal i del Liceu. Va fundar i va presidir la Societat Barcelona de Quartets i va presidir la Societat de Concerts. També va dirigir l’orquesta de la Societat Coral Euterpe de Barcelona. Va escriure Madreselva per a gran orquestra, Primera simfonia sobre motius populars catalans (1878) i Simfonia Bètica (premi al mèrit per la Real Academia de Santa Cecilia de Càdis) i l’obra per a veus soles El mercat. Va deixar música religiosa (Misa Santísimo Sacramento) i quinze sarsueles entre les quals De Barcelona al Parnàs,Maria Antonieta, De dotze a una, Un pobre diable i Dos milions (1860), entre altres.