En el passat concert de Sant Jordi vàrem sentir l’ obra Dona Estimada del compositor menorquí Llorenç Torres Nin (1887-1964), més conegut pel sobrenom de Mestre Demon.
Tot i que actualment la seva música pràcticament no es programa, en el seu moment les seves obres eren tan conegudes que algunes han acabat passant per cançons populars, com la peça “Ara ve Nadal” que va fer per encàrrec i que avui dia cantem a la mainada com si fos una cançó tradicional.
Bep Cardona Truyol ¹ (Ferreries, 1964), escriptor i compositor, és autor del llibre “Llorenç Torres Nin. Mestre Demon”, editat per l’ Institut Menorquí d’Estudis l’any 2020. Li hem fet una parell de preguntes:

Bep, com era Torres Nin a nivell personal?

“Llorenç Torres va ser un personatge amb una vida molt intensa (avui en diríem polièdrica) ja que va haver-hi molts factors en la seva vida que el van marcar molt. Primer cal recordar que va deixar l’illa on va néixer i va passar la seva joventut. Les seves bones qualitats prest fan lli-gar-lo a la vida d'una Barcelona canviant i cosmopolita dels inicis de segle. Les lluites obreres, les qüestions polítiques (monarquia que no satisfeia, República, uns anys 20 carregats d’ alts i baixos...) La guerra no va deixar indiferent ningú. Alguns familiars van haver de fer les Amèriques, les seves filles també, i algún germà seu. Malgrat tot, calia so-breviure i donar el dinar a la seva família cada dia. Ell es va haver de rein-ventar a cada pas. Els anys 40 gestionant sales de festes i fent gala del seu do afable, humorístic i amigable. La seva feina, sempre a primera fila, el va relacionar amb multitud de famosos, escriptors, polítics.... Era conegut per les seves enormes abraçades. Brillava la seva bonhomia sols de veure'l. Unes qualitats que van ser d'enorme utilitat per a sobreviure en unes con-dicions ben complicades”.

Què et va portar a escriure’n la seva biografia?

“Tinc un especial interès per la música de Menorca o que d’ una o altra manera està relacionada amb la meva illa. Vaig comprar alguns discs de pedra de Llorenç Torres per pura curiositat d'aviam què feia aquell menorquí emigrat a Catalunya. Vaig trobar informació seva a la majoria de llibres que parlaven de la música de principis de segle i especialment els que parlaven dels inicis del jazz a Espanya. El següent pas va ser posar-me en contacte amb la seva família per saber-ne més. El seu net, Pep Torres, em va fer costat i ens vàrem reunir algunes vegades a Barcelona. Jo li pregun-tava: Com és possible que no hi hagi més cosa escrita del teu avi? I bé, amb el suport d'alguns familiars vaig aventurar-me a buscar informacions i a poc a poc a donar forma a un petit treball biogràfic. La veritat és que va ser un autèntic descobriment i un més gran plaer per la meva part. Jo havia escrit treballs sobre música, especialment del "Cançoner Popular de Menorca" editat amb dos toms, i vaig atrevir-me amb una monografia. “


Llorenç Torres Nin va ser una persona dinàmica, creativa i emprenedora. Us fem cinc cèntims de la seva vida a partir de la biografia que en va fer en Bep Cardona Truyol.
Esperem que us sembli ben interessant i us faci venir ganes de comprar el llibre!

Nin va néixer a Sant Lluís (Menorca) i va començar a estudiar música de ben petit amb l’organista i Mestre de capella de Santa Maria de Maó el reconegut mestre Damià Andreu. Amb ell va aprendre no només els clàssics sinó que es va enriquir amb la tècnica de la improvisació. El seu instrument preferit sempre va ser el piano.

Es va traslladar a viure a Barcelona amb la seva família als 16 anys i es va posar a treballar. Per coses del destí, tenia al costat de la feina un hotel amb un piano a l’entrada i sempre que podia s’hi aturava a tocar.


De seguida va començar a tocar el piano al Cafè del Centre al carrer Girona 69 de Barcelona interpretant habitualment repertori clàssic fins que, després de diversos locals, va arribar al Cafè Criterium, a la Rambla de Santa Mònica, el que segurament va ser crucial per a ell.

Eren els anys de la Guerra Mundial i el port -molt proper- bullia d’activitat. Van ser els mariners i els militars els que el van introduir a nous ritmes i nous sons de mons llunyans. Llorenç Torres Nin va saber amarar-se dels nous sons que li arribaven en vaixell.


Preguntem a Bep Cardona si podriem considerar Torres Nin com a introductor del Jazz a Espanya:
"En aquells anys es varen posar molt de moda ritmes que venien d'Amèrica i sobretot de París (El shimmy, el xarleston, el one step etc...) eren nous ritmes o estils musicals que es van aparellar amb el món dels cabarets i les sales de festes. Els nous balls que ballava la juventut del moment. Cal tenir en compte que la primera guerra mundial va fer que per Barcelona passes molta varietat de gent que venien amarats de noves idees musicals. Aquells nous ritmes estan estretament lligats amb el jazz i el swing coneguts com a tal, per l'ús de la música sincopada (que va ser molt criticada pels puristes de l'època) o les harmonies amb acords dissonats (així ho deien llavors) i que amb el pas dels anys han esdevingut (junt amb la improvisació) una de les basses del jazz actual. L'orquestra de Demon era molt donada a les improvisacions també segons les notes de premsa del moment. Crec que és molt atrevit dir que ell és l'introductor, però el que està clar és que qualsevol historiador o musicòleg de prestigi que parli del inicis del jazz té l' obligatorietat de parlar de Demon, perquè ell era present allà. Llorenç Torres Nin va enregistrar un rotlle de pianola que se suposa anterior als anys 20 (els rollos de pianola van tenir el seu explendor entre el 1905 i el 1915) a on es veu una mica l'aire jazzistic que impregnava la seva musica. el tema és diu "Demon's Jazz".


Per aquella època la ciutat de Barcelona era un centre neuràlgic del cinema espanyol i una de les capitals del món amb més sales de cinema. Llorenç, jove i virtuós del piano, habituat a tocar als locals de música, de seguida es va introduir en aquest món. Va passar pel Pabellón Tetuan i el Cinema Spring fins a tocar al Cinema Condal, al Paral.lel.

Torres Nin sempre va, però, alternar aquestes actuacions amb les dels altres locals com el Dorado, la Maison Dorée i El Siglo, entre d’altres. Llorenç Torres era a principis de segle un dels pianistes més populars i reconeguts de la ciutat.



Cap a l’any 1921 el Mestre va rebre una oferta que no devia poder declinar: crear una nova orquestra pel Cafè Català, a la Rambla Santa Mònica, uns números més amunt del Cafè Criterium, on treballava.
Així va néixer la Demon’s jazz Band que tocaba cada dia de sis de la tarda a quatre de la matinada.

En un programa de ràdio, Llorenç Torres havia explicat que era un entusiasta del les tres “B”: Bach, Beethoven i Brahms. Però és indubtable que tenia una gran facilitat per la improvisació, qualitat que de ben segur el va ajudar a compondre i orquestrar amb una gran versatilitat per tocar temes d’estils molt diferents. Més endavant confessaria que un dels seus compositors preferits era George Gershwin.

Al llarg de la seva carrera va compondre més de 300 peces d’estils molt variats entre pasdobles, sardanes, foxtrots, one-step, xarleston, xotis, java, shimmy, havanera, tango, java.... Algunes les va registrar amb el seu nom però la gran majoria amb un dels dos pseudònims que va tenir, C. Montilla primer (la partitura com a Montilla més antiga de la que es té constància és de l'any 1927 (Castigador- es deia l'obra) i el va fer servir fins entrat el 1932 amb obres com "Rosa de España" o "Si supieras estudiante" però es desconeix el motiu perquè va utilitzar aquest sobrenom i d'on sortia) i J. Demon després de la creació de la seva orquestra Demon’s jazz.
Moltes de les peces les va enregistrar. Es coneixen 232 enregistraments, la majoria amb l’empresa Gramófono. La primera va ser “Sólo para tí” l’any 1920 i la darrera “Aquesta és Barcelona” l’any 1959 a l’edat de 72 anys.

El Mestre Demon es va casar dues vegades i va tenir set fills: Mª Dolors, Mercè i Llorenç (amb la seva primera esposa, Àngela Falqués, que traspassà l’any 1930) i Catalina, Pilar, Víctor i Lluís (amb la seva segona esposa, Pilar León). Tot i els horaris que feia per la seva feina, Llorenç Torres era una persona molt familiar.
Va ser bon amic de Sempronio (Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs) (1908-2006), periodista, escriptor i dibuixant,  i d'Amadeu Vives (1871-1932), compositor català, autor de "La Balanguera" i "L’Emigrant".

El 14 de novembre de 1924 es va crear l’emissora EAJ1 Radio Barcelona i és la data oficial d’inici de la radiodifusió a Espanya. Es va convertir en un fenomen de masses i des del principi Llorenç Torres Nin amb la seva orquestra va ser un dels habituals en les actuacions en directe així com també posteriorment amb els seus enregistraments. Als anys 30 es va convertir en l’orquestra de referència a l’hora de fer enregistraments musicals.

Quan, el 18 de juliol, va esclatar la guerra, es van aturar tots els espectacles al llarg d’unes setmanes; es reprengueren a partir del mes d’agost. L’orquestra Demon’s Jazz ho va fer el 5 de gener següent en un concert a benefici dels Socors Roig Internacional, organitzat per Esquerra Republicana. No tothom veia amb bons ulls aquests espectacles en plena guerra. Però tot i els bombardejos iniciats el 13 de febrer del 1937 es van mantenir bona quantitat d’actuacions. La majoria eren puntuals, però l’Orquestra Demon seguia actuant diàriament.

A principis del 39 Barcelona era una ciutat exhausta i sense defensa militar. A poc a poc la ciutat es va haver d’adaptar a la nova situació. La Demon’s Jazz ben aviat perd l’apòstrof i la paraula jazz i passa a dir-se “Orquesta Demon”, d’acord amb els criteris de la dictadura. A partir d’ aquest moment el jazz es dirà “música moderna”.

Acabada la guerra civil, la vida professional de Llorenç Torres Nin, que havia participat en actes a favor de la República i era amic del president Lluís Companys, es va veure perjudicada. Va haver de reorientar la seva activitat, lluitant per subsistir econòmicament i tirar endavant la seva família.

El mes de juny de 1943 l’Orquestra Demon s’acomiada oficialment dels escenaris amb un emotiu concert.
A finals dels anys quaranta les condicions de vida del país no permetien la subsistència de tantes orquestres i a l’entrada dels anys cinquanta a Espanya van desaparèixer gairebé totes les orquestres.

Llorenç Torres va seguir component i fent enregistraments però des d’aquest moment es va dedicar principalment a gestionar i organitzar espectacles. Seguí actuant a emissores de radio, tocant el piano en algun local, i a l’estiu organitzant espectacles a l’aire lliure. Des del moment en què va plegar l’orquestra oficialment encara va enregistrar una vintena de discos.

L’any 1947, a la secció Silueta de noche del setmanari Destino, Sempronio parlava de Llorenç Torres, ja amb seixanta anys, com una persona emprenedora, plena de vitalitat i de nous projectes.
Els anys quaranta, de plena postguerra, van ser durs per moltes famílies i també la de Llorenç Torres, que va haver de veure com diversos dels seus fills marxaven a Sud-Amèrica. Fins i tot el seu amic Xavier Cugat va animar-lo moltes vegades a marxar a Amèrica , oferta que ell sempre va declinar.

Torres Nin va participar com a actor a diverses pel.licules, entre el 1935 i el 1937: Susana tiene un secreto, El Cafè de la Marina, 20.000 duros i Y tú qué haces?, curt amb caràcter propagandístic que criticava la joventut que es quedava a casa durant la guerra mentre altres lluitaven al front.
L’any 1963 TVE2 li va dedicar un programa “Esta es su vida”, una entrevista enregistrada en directe als estudis Miramar de Montjuïc, a la qual va assistir acompanyat d’alguns familiars expectants per la novetat que suposava un estudi de televisió.

Llorenç Torres moria prop de Nadal de 1964. Tota la premsa se’n va fer ressò, va lloar la seva persona i va posar de relleu la seva vàlua per la música del nostre país.


Text: Cristina Aymerich extret del llibre LLorenç Torres Nin, Mestre Demon.
Entrevista a Bep Cardona i Truyol
Fotos: Arxiu Familiar 

1- És membre fundador i compositor del grup musical Somnis Blaus. És autor de diversos llibres entre els quals La Música a Ferreries. Apunts per a una història (2005)  i 150 anys de Banda a Ferreries (2011) L'any 2017 publica el Cançoner Popular de Menorca (I). És el creador del catàleg discogràfic més exhaustiu de música i músics de Menorca (sites.google.com/site/musicamenorquina)
Maig 2022