Rossini, Krommer, Beethoven

Creada l’any 1990, l’OSSC ha realitzat més de 500 concerts
El passat divendres 26 de novembre varem gaudir al Teatre-Auditori Sant Cugat d'un gran concert simfònic dirigit per Roit Feldenkreis en el que sentirem obres de Rossini i Krommer com a avantsala de la reconeguda 5ª simfonia de Beethoven.

Us deixem l'entrevista que varem fer als Mercadal, pare i fill, amb motiu d'aquell concert.

Juanjo Mercadal Coll va néixer a Menorca l'any 1963 en el si d'una família de gran tradició musical. Els seus avis eren músics i la seva mare va ser professora de piano i directora del Conservatori de música de Menorca. Per altra banda, el seu pare tenia una fusteria, que era el negoci familiar. Té dos germans també músics i la seva dona i mare del Ionas és violinista a l’Orquestra del Liceu.

Juanjo, per començar, com et definiries com a persona?

Em definiria com una persona tranquila, responsable i compromesa amb les meves conviccions. Em considero un privilegiat per poder dedicar-me a allò pel qual em vaig preparar, la música, i m’agrada poder fer-ho des de diferents àmbits: com a intèrpret (que és la meva principal ocupació actualment) i gestionant la nostra empresa familiar “Brotons & Mercadal Edicions Musicals”. En determinades èpoques també vaig dedicar temps a l’ensenyament.


Ser el clarinet solista de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona durant més de 35 anys comporta un alt nivell d'exigència. Encara practiques individualment cada dia? 
Formar part d’una orquestra com la del Liceu evidentment és una satisfacció enorme, i la gran responsabilitat que per a mi sempre ha comportat és justament l’autoexigència. Aquesta es tradueix en “estudi personal diari”, sense massa excepcions, i aquest treball és més o menys intens depenent de si hi ha sessions (assaig o funció) al teatre, i també dels projectes que estigui duent a terme a cada moment. Habitualment faig 1,5h al matí i 1,5h a la tarda d'estudi individual; o bé 1,5h al matí d'estudi individual i 3h a la tarda d'assaig o funció. Procuro tocar matí i tarda cada dia, i la resta del temps compagino altres activitats: editorial, passejar, família…. 

A més, des de l’any 2019 soc el president del “Gremi d’editorials de música de Catalunya “ i aquesta responsabilitat també em demana que hi dediqui atenció i temps.

La música clàssica és elitista? Què n'opines de les noves tendències en Música Comunitària?

Més que elitista diria que es podria considerar “selectiva” perquè suposadament només pot gaudir-ne un públic especialment format… i tot i que pugui ser així, la clau està en com ho fem per “generalitzar” aquesta formació. A banda d’altres opcions, resulta molt adient explicar en viu a l’audiència el que podran escoltar en aquell concert, tal com fa habitualment l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. És una bona manera d’apropar el públic al fet musical.


Per altra banda, és evident que determinats esdeveniments musicals resulten cars de muntar: un concert simfònic en el qual participen 60 professors, una òpera amb més de 150…. I que les entrades poden no ser barates… i en aquest sentit pot resultar un esdeveniment vist com a elitista. Suposo que tot depèn del suport institucional que hi hagi al darrere.


I pel que fa a les noves tendències de l’anomenada “música comunitària”, enteses aquestes com les nombroses i variades activitats d’intervenció en el teixit social a través de la música, em semblen molt positives. Habitualment implementades en àmbits no convencionals, i generalment dirigides a comunitats marginals, minoritàries, desafavorides… involucren l'educació musical com a mitjà, d’una forma generalment no formal i amb una participació molt activa en la pràctica musical.


Al respecte crec que cal destacar les nombroses i variades iniciatives amb un gran compromís social, empreses per importants institucions del país com ara el Gran Teatre del Liceu, que retornen a la societat una part del recolzament institucional que reben.


Ja per acabar, ens pots compartir quines són les teves aficions a banda de la música?

M’agrada la vida familiar, fer coses per casa (jardí, bricolatge…), passejar pel camp amb els gossos que tenim a casa, muntar el cavall menorquí que tenim….i viatjar.

Moltes gràcies, Juanjo!

Mercadal, pare i fill

Ionas Mercadal Euler va neixer el 18/10/2003 també en una familia de gran tradició musical a Sant Cugat del Vallès. Als 6 anys començà a tocar el clarinet amb el seu pare i ben aviat ingressà a l’escola de música Fusió de Sant Cugat. El curs 2014-2015 va iniciar els estudis professionals al Conservatori de Sant Cugat amb la professora Clara Font. Actualment continua els seus estudis a Alemanya.

Ionas, actualment estàs vivint a Alemanya. Com és l'experìència? Què hi has anat a fer?

Si, actualment estic estudiant el superior de música a Alemanya. Estic vivint a Augsburg, una ciutat al sud d’Alemanya.

Com creus que t'ha influenciat la teva família?

He viscut la música des del ventre de la mare, que tocava funcions al Liceu amb mi a dintre. Considero que la família és la que en gran part determina en qui i en què et convertiràs. Des de ben petit sentia el meu pare tocar el clarinet i ja tenia clar molt aviat que això era el que volia fer amb la meva vida. La música en general sempre ha sigut el tema principal a la nostra vida i puc dir que estic molt orgullós d’haver nascut a la meva família.

Creus que t'assembles al teu pare en la manera d'abordar la música? 

Òbviament m’assemblo en moltes coses al meu pare. Mai em cansaré de dir que per a mi és el meu màxim referent. Personalment i professionalment. Això i també el fet que he après quasi tot el que sé del clarinet d’ell fa que per mi abordar la música com ell és primer un orgull i segon la meva intenció.

Encara així crec que el que fa tan maca la música en general és que tothom la viu i la sent diferent. Tot i ser molt iguals no deixa de ser veritat que som dos persones amb sentiments diferents. Per tant la música que surt de dins nostre sempre serà diferent. Persones diferents sempre transmetran coses i idees diferents.


Ionas, tens ja una experiència en participar en concursos -i guanyar-los! 

Tinc la sort d’haver guanyat molts concursos. Sempre és un privilegi rebre un premi pel treball que fas i l’esforç que hi dediques. Un concurs musical no deixa de ser una suma de sort, molt de treball i talent. A part, també tens l’oportunitat de viatjar pel món. Sempre recordaré el “Mozart competition” que vaig guanyar a Tbilisi, Geòrgia. Va ser una experiència inoblidable perquè vaig fer contactes interesants pel futur i perquè vaig tenir l’ocasió de mostrar la meva manera de tocar davant d’un públic i un jurat que no m’hagués imaginat mai.


Moltes gràcies, Ionas. Et desitgem un futur ple d'èxits!



Fotos: cedides
Text: Cristina Aymerich

Segueix-nos