Notes de premsa

Creada l’any 1990, l’OSSC ha realitzat més de 500 concerts
“És una obra monumental, d’una gran complexitat, d’una gran riquesa d’instrumentació, que conté un munt de canvis de colors. De cèl·lules molt petites en sorgeixen fragments extraordinaris”, diu Josep Ferré, director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. Es refereix a “La Novena” de Beethoven (1770-1827), la darrera simfonia que va compondre el músic alemany, que va ser executada per primera vegada l’any 1824. De les moltes singularitats que alberga aquesta peça -una de les composicions que molts estudiants de música somnien tocar algun dia-, cal destacar el fet que incorpora, a la part final, cor i veus solistes (amb el text de l’Oda a l’alegria, de Friedrich von Schiller, la música de la qual s’ha popularitzat sobretot des que és l’himne de la Unió Europea). “Beethoven va tenir una vida molt desgraciada. El pare, alcohòlic, el maltractava, ell tenia problemes de relació amb les persones, també amb les dones, era sord i a més tenia altres malalties. El dolor li donava força per fer una música extraordinària, una música que no s’havia fet mai”, explica Josep Ferré.

El proper 5 d’octubre, a les 21:00 hores, al Teatre-Auditori Sant Cugat, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, el Cor Takasaki (Japó) i el Cor de la Universitat Ramon Llull (en total, uns 150 músics) ofereixen la novena simfonia de Beethoven. El mateix concert es farà dos dies més tard, el 7 d’octubre, al Palau de la Música Catalana a les 17:30 hores. Hi participaran els solistes Miriam Zubieta (soprano), Inés Moraleda (mezzo), Jordi Casanova (tenor) i Toni Marsol (baríton).

No és la primera vegada que l’Orquestra Simfònica Sant Cugat interpreta una simfonia de Beethoven. L’any 1996 va tocar la primera. Ara ofereix l’última.

Miriam Zubieta, soprano

Nascuda a Pamplona el 1988, Miriam Zubieta és una jove soprano dotada d’una veu càlida i cristal•lina. Aquest mateix any 2012 ha estat designada com la millor promesa espanyola del món de la lírica pel prestigiós Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona. Des d’aleshores la seva carrera ha fet un gran salt endavant. Resideix a Viena, on ja va interpretar el 2011 el paper de Susanna a Les noces de Fígaro de W.A. Mozart. Ha col•laborat amb TVE i ha estat vencedora de nombrosos concursos.

Inés Moraleda, mezzosoprano

Nascuda a Barcelona el 1972, Inés Moraleda va estudiar flauta travessera i cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i va realizar el màster d’òpera a la Royal Scottish Academy of Music and Drama de Glasgow, becada per la Fundació La Caixa. Va iniciar la seva carrera lírica a Alemanya i a Àustria, formant part de la companyia estable del Tiroler Landestheater d’Innsbruck sota la direcció artística de Brigitte Fassbaender i de l’Oper Theater Graz. Des del seu retorn a Espanya participa regularment a les produccions del Gran Teatre del Liceu (La valquiria i Parsifal, de Richard Wagner, El gran macabre, de György Ligeti, i La flauta màgica, de W.A. Mozart, entre d’altres).

Jordi Casanova, tenor

Jordi Casanovas va realitzar els estudis de cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu. És llicenciat en musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. En el terreny de la lírica ha interpretat, entre d’altres, les òperes Il giovedì grasso, Rita, Don Pasquale i La fille du régiment, de Gaetano Donizzeti, Il Barbiere di Siviglia, de Gioacchino Rossini, Les noces de Fígaro, La flauta màgica i Don Giovanni, de W.A. Mozart, Il mondo della luna, de Joseph Haydn, i El giravolt de maig, d’Eduard Toldrà. Ha enregistrat els CDs “Barroc català del segle XVIII”, “Missa en La Major” de Francesc Juncà i “Obra Vocal de J.M. Ruera”. Participa habitualment en les produccions del Gran Teatre del Liceu i en les programacions infantils i familiars d’aquest teatre. Ha actuat per tot Catalunya, l’estat espanyol, França, Itàlia, Alemanya i Israel, en funcions d’òpera i concerts d’oratori i lied.

Toni Marsol, baríton

Toni Marsol va iniciar la seva carrera al Conservatori de Cervera i va acabar-la a Barcelona, al Conservatori del Liceu, on va obtenir el Premi d’Honor. El seu repertori abasta des de l’Edat Mitjana i el Renaixement fins als nostres dies, passant per tots els gèneres i diferents autors, entre els quals cal destacar Claudio Monteverdi, J.S. Bach, G.F. Händel, Robert Schumann, Franz Schubert, L. V. Beethoven, W.A. Mozart, F.J. Haydn, Henry Purcell, Gabriel Fauré, Johannes Brahms, Giovanni Paisiello, Gaetano Donizetti, Giaocchino Rossini, Georges Bizet, Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Carl Orff i Benjamin Britten, i també compositors actuals. Ha interpretat, entre d’altres, els papers del Papageno de La Flauta Màgica, el Fígaro de Les noces de Fígaro i el Don Giovanni de Don Giovanni de W.A. Mozart, el Gianni Schicchi, l’Scarpia de Tosca i el Marcello de La Bohème de Giacomo Puccini, l’Escamillo de Carmen de Georges Bizet, el Germont de La Traviata de Giuseppe Verdi i el Malatesta del Don Pasquale de Gaetano Donizetti.

El Cor Takasaki

El Cor Takasaki (Japó) és especialitzat en la novena de Beethoven. Dirigit per Yoko Akabane, ha actuat a països com Alemanya, la República Txeca, Polònia, Lituània i Eslovènia. Cal subratllar que la novena simfonia de Beethoven gaudeix d’una enorme popularitat al Japó. Per Nadal s’interpreta en un munt de sales de concerts (com succeeix aquí amb els valsos).

El Cor de la Universitat Ramon Llull

Nascut fruit de la col·laboració entre la Universitat Ramon Llull i l’Ensemble Vocal Cambra’16, el Cor de la Universitat Ramon Llull està integrat per una vintena de joves estudiants de cant. Ha actuat acompanyat de diversos grups instrumentals i orquestres com ara l'Orchestra of the Age of Enlightentment, l’Scottish Chamber Orchestra, l’Orquestra Barroca Catalana, la Russische Kammerphilarmonie de Frankfurt, l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, Barcelona Sinfonietta, l’orquestra barroca de l’ESMUC, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Ensemble Instrumental Cambra’16, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i el BCN-Barcelona Metall Quintet. Des de la seva fundació és dirigit per Esteve Nabona.
Catalunya ha tingut, i contina tenint, creadors de primera línia en la major part de llenguatges de la cultura, inclosa la música. Al llarg de la història, uns quants músics del país han escrit peces magnífiques que, lamentablement, no sentim gaire sovint en concerts. Avui continua havent-hi excel·lents compositors. Un d’ells és Jordi Nus (Les Borges Blanques, 1988), estudiant de composició a l’ESMUC, autor de la banda sonora dels curtmetratges “Pantomima” (2008), “Danger” (2010) i “Acuarela” (2010). Nus va guanyar, amb l’obra “Collage natural”, el primer concurs de composició de música simfònica organitzat conjuntament per l’Orquestra Simfònica Sant Cugat i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

L’Orquestra Simfònica Sant Cugat estrenarà “Collage natural” el proper 23 d’abril, dia de Sant Jordi, al Teatre-Auditori Sant Cugat. Aquesta peça serà dirigida per Jordi Piccorelli, director de l’Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya.

En aquest concert de Sant Jordi, que dirigirà Josep Ferré, s’homenatjarà Agustí Cohí Grau i Josep Carbonell, dos compositors que han estat vinculats a l’Orquestra que van morir el passat mes de març. Així, d’Agustí Cohí Grau (1921-2012), l’Orquestra oferirà “Jota de Falset”, que el compositor va escriure per a l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, i de Josep Carbonell (1927-2012) la suite concertant per a flauta, fagot, celesta i corda “Cugateries”, obra dedicada a l’Orquestra.

Tot el programa del concert de Sant Jordi estarà dedicat a la música catalana. El programa es completa amb les següents obres: “L’aplec”, d’Agustí Borgunyó (1894-1967), “Scherzo”, de Joan Lamote de Grignon (1872-1949), obra basada en la cançó popular catalana “La Filadora”, “Mil·lenàrium”, que Joan Albert Amargós va compondre per celebrar el Mil·lenari de Sant Cugat, que va tenir lloc l’any 2003, la sardana “Empúries” d’Eduard Toldrà (1895-1962) -amb motiu del 50è aniversari de la seva mort-, i la sardana “Juny”, de Juli Garreta (1875-1925).

La darrera peça del programa és “El cant de la senyera”, composició per a cor mixt, amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet, que té un caràcter especialment patriòtic des que va ser cantada per uns quants activistes el 19 de maig del 1960 al Palau de la Música Catalana en un acte d’homenatge a Joan Maragall en el qual l’Orfeó Català l’havia d’interpretar però a darrera hora va ser prohibida. Salvador Brotons (Barcelona, 1959) n’ha fet una versió per a orquestra, que és la que s’estrenarà el dia de Sant Jordi. Aquesta obra serà dirigida pel mateix Salvador Brotons.

Josep Carbonell (1927-2012)

Josep Carbonell (Barcelona, 1927) va ser doctor en enginyeria química i compositor. Deixeble de Maria Carbonell, Pau Casals, Antoni Massana i Joan Massià, entre d’altres, va dirigir durant deu anys l’Orquestra de Cambra de Basilea (Suïssa). Va compondre sardanes, música per a cobla, música de cambra, música religiosa i música simfònica. Entre la seva extensa producció destaquen les següents obres estrenades per l’Orquestra Simfònica Sant Cugat: “Cugateries”, suite concertant per a flauta, fagot, celesta i orquestra de corda, Concertino per a orquestra amb

piano xilòfon obligatti, i “La Moreneta” (sardana) per a orquestra simfònica, tible, tenora, requinto i saxòfon tenor. Aquest mateix any 2012 va compondre “Les Profecies”, oratori per a soprano, contralt, tenor, baix/bariton, cor mixt i orquestra simfònica, sobre un poema bíblic en tres parts de Lluís Calvo. Josep Carbonell residia a Sant Cugat del Vallès.

Agustí Cohí Grau (1921-2012)

Agustí Cohí Grau va néixer a El Vendrell (Baix Penedès). Músic prolífic, va ser deixeble de Santiago Burgués, de Lluís Millet, de Joan Salvat, d’Eduard Toldrà i de Joaquim Zamacois. Va ser violinista, pedagog, director de cor i d’orquestra i compositor. La seva producció musical abasta més de 800 ballets catalans, sardanes, obra coral, simfònica, instrumental i religiosa, diverses sarsueles (entre les quals “El timbaler del Bruc” i “La polca roja”), danses populars, el ballet “El celler”, l’òpera “Nausica”, amb text del poeta Lluís Gassó, i el Concert per a violí i cobla (1984). Per a l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat va compondre el Concert per a cobla i orquestra simfònica. Cohí Grau va ser cofundador i president de l’Associació Musical de Mestres Directors de Catalunya.
L’Orquestra Simfònica Sant Cugat interpretarà diverses obres a la gala de lliurament dels Premis Ciutat de Sant Cugat 2011, que tindrà lloc el proper diumenge 4 de març a les 19:00 hores al Teatre-Auditori. La formació simfònica santcugatenca, dirigida per Josep Ferré, interpretarà dues obres relacionades amb Sant Cugat: “Suite Montjuic”, de Benjamin Britten (1913-1976), en la qual apareix un fragment del “Paga-li, Joan” -la dansa que es balla cada any el dia de Sant Pere, per la Festa Major de Sant Cugat-, i “Finlàndia”, de Jean Sibelius (1865-1957), dedicada a l’artista santcugatenc Josep Grau-Garriga, mort el passat 29 d’agost a l’edat dels 82 anys a França.

A més del lliurament dels Premis Ciutat de Sant Cugat 2011, en aquesta gala es lliuraran sengles medalles d’or de la ciutat a Lluís Recoder, exalcalde de Sant Cugat i actual Conseller de Territori i Sostenibilitat, i a l’artista Josep Grau-Garriga (a títol pòstum).

Més informació: www.santcugat.cat/premis.
Si, tot mirant una pel·lícula, en una escena tanquem els ulls, la nostra atenció se centrarà en la música i assaborirem la seva riquesa. Hi ha tantes bandes sonores excel·lents que han estat compostes per acompanyar imatges però també poden “anar soles”! L’Orquestra Simfònica Sant Cugat n’oferirà unes quantes el proper 24 de febrer al Teatre-Auditori Sant Cugat. El plat fort d’aquesta proposta de músiques de pel·lícules serà el concert en fa per a piano i orquestra de George Gershwin (1898-1937). En aquest concert hi participarà Eloi Jover com a pianista solista.

La formació simfònica santcugatenca, dirigida per Josep Ferré, també interpretarà Obertura cubana, del mateix Gershwin, i dues peces de dos altres prestigiosos compositors nord-americans, Danses simfòniques, de la comèdia musical West Side Story, convertida el 1961 en una pel·lícula de gran èxit, del compositor i director d’orquestra Leonard Bernstein (1918-1990), i Hoe-down, del ballet Rodeo d’Aaron Copland (1900-1990), autor de nombroses obres de música de cambra, concerts, cançons i música per a films.

George Gershwin

El nord-americà George Gershwin, fill de jueus russos, treballà de pianista. La seva cançó Swanee el va fer popular. Va estrenar revistes musicals a Broadway. Va fusionar elements populars, temes i ritmes de jazz i elements clàssics en obres com la Rhapsody in blue, el seu concert per a piano i orquestra (1925) i el poema simfònic An American in Paris, que va compondre després d’un viatge a Europa durant el qual va conèixer Ravel. Va fer també música per a pel·lícules i l’òpera Porgy and Bess.

Eloi Jover

Eloi Jover ha estat membre de l’Orquestra del Teatre del Liceu, amb la qual continua col·laborant -ha fet un munt d’actuacions amb aquesta formació musical com a pianista i organista i també com a pianista acompanyant prestigiosos cantants-. Ha tingut com a directors Gerd Albrecht, Edmon Colomer, José Collado, Rafael Frühbeck de Burgos, Romano Gandolfi, Julia Jones, Ondrej Lenard, Ernest Martínez Izquierdo, Uwe Mund, Riccardo Muti, Miquel Ortega, Antoni Ros Marbà, Víctor Pablo Pérez, Josep Pons, Peter Schneider i Sebastian Weigle, entre d’altres.

Jover està professionalment molt vinculat a Sant Cugat del Vallès, ciutat on va néixer: és el director de la centenària Societat Coral La Lira i ha actuat en nombroses ocasions amb l’Òpera de Cambra Sant Cugat. Aquesta no és la primera vegada que col·labora amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat (el passat 11 de novembre va participar al concert “Romeu i Julieta”).
L’Orquestra Simfònica Sant Cugat ofereix, des de fa anys, per les festes de Nadal, un concert de valsos i danses. El repertori comprèn peces d’allò més populars i d’altres que no ho són, però no per això deixen de generar emoció entre els assistents. Al concert d’aquest any, la majoria de les peces que interpretarà l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, són de Johann Strauss júnior (Viena, 1825-1899), director d’orquestra i músic austríac que va continuar la línia compositiva del seu pare, Johann Strauss, creador del vals. A més del repertori, un dels al·licients d’aquest concert de Nadal són els gags que fan els músics, alguns dels quals compten amb la participació del públic; aquestes bromes -enginyades pels mateixos músics i cada any diferents- confirmen que la música anomenada clàssica i l’humor no només no són incompatibles sinó que poden fer bona parella.

El Festival de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat tindrà lloc al Teatre-Auditori Sant Cugat els dies 27 i 28 de desembre. També es farà en diferents poblacions de Catalunya, concretament a Badalona (Teatre Zorrilla, 23 de desembre), a Castelldefels (Teatre Plaza, 30 de desembre), a Barberà del Vallès (Teatre Municipal Cooperativa, 1 de gener), a Reus (Teatre Fortuny, 4 de gener) i a Manresa (Teatre Kursaal, dia 8 de gener).
Una de les obres literàries més musicades és la popular història d’amor “Romeu i Julieta”, del cèlebre escriptor anglès William Shakespeare (1564-1616). Del munt de versions que se n’han fet amb música al llarg de la història, probablement la més coneguda és la del compositor i pianista rus Sergei Prokofiev (1891-1953). L’Orquestra Simfònica Sant Cugat la interpretarà al Teatre-Auditori Sant Cugat el proper 11 de novembre. El concert, que serà dirigit per Josep Ferré, forma part de la programació habitual d’aquesta formació simfònica al Teatre-Auditori Sant Cugat. Hi participarà la companyia Per Poc -amb titelles de gran format-, que ja va col·laborar amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat ara fa deu anys, concretament amb l’espectacle “En Pere i el llop”, precisament també de Sergei Prokofiev.

L’espectacle serà narrat per la popular actriu Mònica Glaenzel, que ha participat en nombroses obres de teatre i de televisió (com “Plats bruts” i “Ventdelplà”).

La companyia de marionetes Per Poc

Fundada l’any 1989 per Santi Arnal, la companyia de marionetes Per Poc ha realitzat des d’aleshores centenars d’espectacles, molts dels quals en col·laboració amb altres disciplines artístiques, com les arts plàstiques, el cinema, el món audiovisual i la música. D’entre les obres que ha produït Per Poc amb acompanyament musical cal destacar “Història d’un soldat”, d’Ígor Stravinsky; “El petit escuraxemeneies”, de Benjamin Britten; “El somni d’una nit d’estiu”, de Felix Mendelssohn; “El Trencanous”, de P. Í. Txaikovski i la ja esmentada “En Pere i el llop”, de Sergei Prokofiev. Nombroses orquestres simfòniques de diversos països han posat música en directe als espectacles de Per Poc.

Per Poc ha representat “Romeu i Julieta” al Teatre Grec -en el marc del Festival Grec de Barcelona-, al Kursaal de San Sebastián -al concert del 25è aniversari de l’Orquestra Simfònica d’Euskadi-, a Taipei (Taiwan) -amb motiu del 40è aniversari de l’Orquestra Simfònica de Taipei-, i a Viena -amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Viena-, entre molts altres llocs.
W. A. Mozart i The Beatles són dos creadors de primera magnitud. El primer és sens dubte un dels principals referents de la música clàssica i el grup de Liverpool ho és de la música moderna. Els separen dos segles i unes quantes característiques, però malgrat això les seves composicions tenen uns quants elements comuns: unes melodies clares i fàcils de recordar, una harmonia i una estructura de les peces també clara, un ritme que resulta ser essencial, sense oblidar en tots dos casos el propòsit de descobrir nous camins. “Si Mozart hagués nascut el segle XX segurament hauria estat un admirador dels Beatles”, suggereix Josep Ferré, director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, que ha ideat la proposta del concert de Sant Jordi, batejada com a “Parelles de fet”, que tindrà lloc al Teatre-Auditori Sant Cugat el proper 15 d’abril. S’hi podran escoltar melodies de W.A. Mozart i del conjunt anglès que va triomfar a la dècada de 1960 format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. El mateix Josep Ferré ha escollit les peces d’aquesta singular proposta. L’obra escollida de Mozart és el concert per a piano i orquestra núm. 21. La seva interpretació comptarà amb la participació d’Antonio Di Cristofano com a pianista solista, que Josep Ferré ja va tenir ocasió de dirigir a Vancouver (Washington) en un concert de la Clark College Orchestra. Quant a les peces de The Beatles, l’Orquestra interpretarà “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band”, “I Want to Hold Your Hand”, “Penny Lane” i “Let it Be”. A la segona part del concert, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat oferirà diversos fragments d’"El Trencanous", el tercer dels tres ballets del compositor rus P. Í. Txaikovski (1840-1893), compost en la seva etapa de maduresa, l’any 1892. Membres del prestigiós Grup de dansa Laura Esteve, que té la seva seu a Sant Cugat, el ballaran.
Unes 3.500 persones van assistir el passat divendres 21 de gener al concert de l’oratori “El Pessebre”, de Pau Casals, amb text de Joan Alavedra, a la nau central de la Sagrada Família, interpretat per l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, Xerach Alonso (soprano), Claudia Schneider (contralt), Joan Ribalta (tenor), Toni Marsol (baríton), Josep Pieres (baix) i el cor de la FCEC (Federació Catalana d’Entitats Corals), format per la Capella de Santa Maria de Ripoll, el Cor Aulos de Sant Cugat del Vallès, la Coral Ginesta de Badia del Vallès, la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc de Sant Cugat del Vallès, la Coral Xalesta de l’Hospitalet de Llobregat, l’Orfeó de Sants de Barcelona, l’Orfeó Gracienc de Barcelona i cantaires de diferents cors de la FCEC. El concert va ser dirigit per Josep Ferré.

L’acte va comptar amb la presència del Conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, el tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Escura, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i el president del Patronat de la Sagrada Família, Joan Rigol, entre d’altres.

El director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, Josep Ferré, ha afirmat que “ha estat un honor per a nosaltres fer el primer concert simfònic a la Sagrada Família”, i proposa que s’estudiïn formes per sonoritzar els concerts en aquesta sala de grans dimensions, “sobretot en els casos en què es prevegi una assistència tan massiva”.

El concert de la Sagrada Família va posar punt final a la iniciativa de la Federació Catalana d’Entitats Corals que ha portat a interpretar “El Pessebre”, amb motiu del cinquantè aniversari de la seva estrena a Acapulco (Mèxic), al Teatre Municipal Àngel Guimerà del Vendrell, al Teatre de La Llotja de Lleida i a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa.
L’oratori “El Pessebre”, de Pau Casals, serà interpretat el proper divendres 21 de gener a les 20:30 hores a la nau central de la Sagrada Família, el magnífic temple modernista dissenyat per Antoni Gaudí que actualment és un dels principals atractius turístics de Barcelona i de Catalunya. Hi intervindran l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, Rosa Mateu (soprano), Xerach Alonso (soprano), Claudia Schneider (contralt), Joan Ribalta (tenor), Toni Marsol (baríton), Josep Pieres (baix) i el cor de la FCEC, format per la Capella de Santa Maria de Ripoll, el Cor Aulos de Sant Cugat del Vallès, la Coral Ginesta de Badia del Vallès, la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc de Sant Cugat del Vallès, la Coral Xalesta de l’Hospitalet de Llobregat, l’Orfeó de Sants de Barcelona, l’Orfeó Gracienc de Barcelona i cantaires de diferents cors de la FCEC. Aquest mateix concert va tenir lloc el passat 17 de desembre –dia en què s’esqueia el cinquantè aniversari de l’estrena a Acapulco (Mèxic) d’ “El Pessebre”- al Teatre Municipal Àngel Guimerà del Vendrell, el 18 de desembre al Teatre de La Llotja de Lleida i el 22 de desembre a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa. El concert és organitzat per la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC), la Fundació Pau Casals i la Federació Catalana de Pessebristes.
"El Pessebre" és una obra musical que ha estat força interpreta arreu del món i, en canvi, no pas gaire a casa nostra. Se'n valora especialment la seva partitura i el missatge de crida a la pau i a la fraternitat entre els pobles que conté. Va ser escrita per Pau Casals a Prada de Conflent entre els anys 1943 i 1945, i el text és de Joan Alavedra.

Amb motiu del cinquantè aniversari de l'estrena a Acapulco (Mèxic) d'aquest oratori, serà interpretat aquest divendres 17 de desembre al Teatre Municipal Àngel Guimerà del Vendrell. Hi intervindran l'Orquestra Simfònica Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, Rosa Mateu (soprano), Xerach Alonso (soprano), Claudia Schneider (contralt), Joan Ribalta (tenor), Toni Marsol (baríton), Josep Pieres (baix) i el cor de la FCEC, format per la Capella de Santa Maria de Ripoll, el Cor Aulos de Sant Cugat del Vallès, la Coral Ginesta de Badia del Vallès, la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc de Sant Cugat del Vallès, la Coral Xalesta de l'Hospitalet de Llobregat, l'Orfeó de Sants de Barcelona, l'Orfeó Gracienc de Barcelona i cantaires de diferents cors de la FCEC.

El mateix concert tindrà lloc el 18 de desembre al Teatre de La Llotja de Lleida i el 22 de desembre a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa.

El concert és organitzat per la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC), la Fundació Pau Casals i la Federació Catalana de Pessebristes.

Propers concerts

Escola Europa

13 Desembre 2019
20:30 h

Poema de Nadal

22 Desembre 2019
20:00 h

Valsos i danses

27 Desembre 2019
21:00 h

Valsos i danses

28 Desembre 2019
19:00 h
Segueix-nos