Notes de premsa

Creada l’any 1990, l’OSSC ha realitzat més de 500 concerts
El grup Antònia Font ha enregistrat el CD del seu nou treball, "Coser i cantar", amb una formació una mica allunyada d'aquestes terres, l'Orquestra Simfònica de Bratislava (Eslovàquia). En l'actual gira de presentació d'aquest àlbum, però, té per costum tocar amb l'orquestra simfònica del lloc on actua, si és que n'hi ha, és clar. A Sant Cugat, des de fa més de quinze anys, hi ha orquestra simfònica. Així, Antònia Font comptarà amb bona part dels músics de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat al concert que tindrà lloc dijous dia 21 de febrer a les 21 hores al Teatre-Auditori Sant Cugat.

Antònia Font exprimeix en aquest concert els recursos que ofereix l'orquestració, sense abdicar de la seva essència mediterrània. Els arranjaments han estat realitzats pel cel·lista i compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló. S’hi interpretaran una vintena de temes, inclosos himnes com "Alegria", "Robot", "Vitamina Sol" i "Tots es motors".

Antònia Font

Antònia Font va començar a tocar l'any 1999 en petits locals i festes majors dels pobles de Mallorca. Aquell mateix any apareixia el seu primer disc, "Antònia Font". El quintet mallorquí anirà guanyant popularitat i publicant nous discs: "A Rússia" (2001), "Alegria" (2002), "Taxi" (2004), "Batiscafo Katiuscas" (2006) i el que presenten a l'actual gira, " Coser i cantar" (2007 ) amb i llatina. El grup és format per Pau Debon (veu), Joan Miquel Oliver (guitarra), Joan Roca (baix elèctric), Jaume Manresa (teclats) i Pere Manel Debon (bateria).




Solistes de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat




Solistes de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat és una formació més reduïda que la gran orquestra simfònica. Solistes de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat ha ofert nombroses actuacions en solitari o acompanyant solistes, entre les quals destaca el concert realitzat al darrer Festival de Música de Cambra Monestir de Sant Cugat, l’any 2007.
Els propers 15, 16 i 17 de febrer l’Orquestra Simfònica Sant Cugat i el Mag Lari oferiran al Teatre-Auditori Sant Cugat el “Concert Màgic”, un espectacle inèdit i innovador adreçat al públic familiar. L’Orquestra Simfònica Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, interpretarà, entre d’altres peces, un fragment de la simfonia número 6 “Pastoral” de Ludwig van Beethoven (1770-1827), "L’apenent de bruixot", de Paul Dukas (1865-1935), "Dansa del foc", de Manuel de Falla (1876-1946), la dansa xinesa d’"El Trencanous", de P. I. Txaikovski (1840-1893), un fragment de "Quadres d’una exposició", de Mussorgski (1839-1881), “The typewriter”, de Leroy Anderson (1908-1975), “La Pantera Rosa”, de Henry Mancini (1924-1994) i "Harry Potter", de John Williams (1932-). El repertori de trucs del Mag Lari es manté, naturalment, en secret; el que és segur, però, és que n’hi haurà uns quants que no ha fet mai fins ara dalt d’un escenari, i encara menys amb una banda sonora excel·lent.

Mag Lari (Barcelona, 1973) va iniciar-se a la màgia professional l’any 1994 al Teatre Llantiol de Barcelona. Des d’aleshores ha recorregut nombrosos escenaris de Catalunya i l’Estat espanyol. Ha realitzat més de tres mil funcions destinades al seu públic predilecte, el familiar. Ha protagonitzat diversos programes de màgia a TV3. Els espectacles que ha estrenat són “La Màgia de Mag Lari & Secundina” (1994), “Màgic 70” (1997), “Màgiacadabra” (1998), “Increïble” (2000), “Estrelles de la Màgia” (2002), “Millennium” (2004) i “Secrets” (2007).
El proper 27 de gener, a les 19:00 hores, al Teatre-Auditori Sant Cugat, deu solistes, el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell, els ballarins de l’Esbart Egarenc i l’Orquestra Simfònica Sant Cugat interpretaran “La rosa del azafrán”, sarsuela en dos actes del compositor Jacinto Guerrero.

El concert serà dirigit per Daniel Martínez, músic nascut a València que treballa habitualment amb les orquestres RCM Sinfonietta, RCM Orquestra i RCM Symphony. Daniel Martínez ha dirigit, per al Cicle Òpera a Catalunya, que organitza l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell, les obres “Roméo et Juliette”, “Le nozze di Figaro”, “Luisa Fernanda” , “La flauta màgica” i “La Cenerentola”.

Els solistes del concert seran: Carmen Aparicio (Sagrario), Marta Valero (Catalina), Carles Daza (Juan Pedro), Carles Ortiz (Moniquito), Marc Sala (pastor), Júlia Lora (La Custodia), Jesús Milà (Carracuca), Sergi Cuevas (Miguel), Laura Obradors (Lorenza) i Esperança Vergés (La Dominica). El tenor Carles Ortiz té una doble participació en aquest muntage, ja que a més de cantant n’és el director d’escena.

“La rosa del azafrán” va ser estrenada el 1930 al Teatro Calderón de Madrid. És una història d’amor, situada a la Manxa, entre personatges de diferents classes socials: Sagrario, la senyora de la finca, i Juan Pedro, un simple masover. El llibret és de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw.




Jacinto Guerrero




Nascut a Ajofrín (Toledo), Jacinto Guerrero (1895-1951) ja tocava durant la seva infantesa el bombo i els platerets a la banda de música que dirigia el seu pare, el qual va contractar algunes companyies de sarsuela, que el petit Jacinto escoltava amb molta atenció. A Madrid, Jacinto Guerrero va tocar en diferents orquestres, va ser regidor de l’Ajuntament de la capital d’Espanya i responsable de la banda municipal d’aquesta ciutat, i president de la Societat d’Autors. Va compondre la música de la primera pel·lícula de dibuixos animats espanyola, “Garbancito de la Mancha” (1945). D’entre les seves sarsueles més populars, cal destacar “Los Gavilanes” (1923), “ El huésped del Sevillano” (1926) i també “La rosa del azafrán” (1930), que es va representar a Madrid centenars de vegades, a diversos punts d’Espanya i també d’Amèrica (a Argentina va ser molt ben acollida).
El Club Rotary de Sant Cugat i la Fundació Música Simfònica i de Cambra s’agermanen. El passat 15 de desembre van signar un conveni segons el qual el Rotary Club de Sant Cugat té el propòsit de donar suport i vincular la seva activitat als concerts de la Fundació Música Simfònica i de Cambra, concretament els que realitza l’Orquestra Simfònica Sant Cugat i l’Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya. A més, Rotary Club de Sant Cugat formalitza aquest suport fent-ne socis de l’Associació Orquestra Sant Cugat (AOSC) tots els membres del club. Per la seva banda, la Fundació privada Música Simfònica i de Cambra realitzarà concerts de caràcter benèfics organitzats pel Rotary Club de Sant Cugat.

Rotary Internacional és una entitat de caràcter altruista, fundada l’any 1905 a Chicago. Actualment en formen part més de 32.000 clubs a tot el món i té aproximadament 1.200.000 socis. El Rotary Club de Sant Cugat, al llarg dels seus quasi 20 anys d’existència, ha organitzat diverses activitats benèfiques destinades a entitats del municipi. Amb motiu del seu desè aniversari, va donar a la ciutat l’estàtua anomenada “Piràmide”, situada a la plaça del Doctor Galtès. La plaça dedicada a Rotary Internacional, que es troba a la unió de dues avingudes de Sant Cugat, la de les Corts Catalanes i la de Pla del Vinyet s’explica per la presència i activitat del Rotary Club de Sant Cugat.

L’Associació Orquestra Sant Cugat (AOSC) té la finalitat de vetllar i promocionar l’Orquestra Simfònica Sant Cugat i al mateix temps construir una base social al voltant de l’Orquestra per tal de fer possible que la tasca dels músics no sigui per a una minoria entesa sinó que pugui arribar al màxim de gent possible. L’Associació Orquestra Sant Cugat, constituïda l’any 1991, compta actualment amb més de 500 socis que donen suport a l’Orquestra i assisteixen regularment als concerts que fa al Teatre-Auditori.

La Fundació privada Música Simfònica i de Cambra té l’objectiu de promoure l’activitat concertística de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, la Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat i l’Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya i fer créixer el coneixement musical a través d’aquestes formacions i d’audicions escolars.
L’Orquestra Simfònica Sant Cugat interpreta cada any, per les festes de Nadal, un concert de valsos i danses. Aquest any se celebra dijous 27 i divendres 28 de desembre al Teatre-Auditori Sant Cugat i a Castellbisbal (Can Margarit, 16 de desembre), Barcelona (Palau de Congressos, 21 de desembre), Badalona (Teatre Zorrilla, 21 de desembre), Begues (Casino, 22 de desembre), Calaf (Casal de Calaf, 26 de desembre), Mollet (Can Gomà, 30 de desembre), El Prat de Llobregat (Teatre Modern, 1 de gener), Soldeu, Andorra (Sporthotel Hermitage, 2 de gener) i Reus (Teatre Fortuny, 3 de gener). En total, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat oferirà onze concerts amb el programa de valsos i danses en diferents escenaris del país. La majoria dels valsos que interpretarà l’Orquestra Simfònica Sant Cugat són de Johann Strauss júnior (Viena, 1825-1899), director d’orquestra i músic austríac que va continuar la línia compositiva del seu pare, Johann Strauss, creador del vals –dansa que prové d’una de les contradanses que es ballava a Alemanya-. Johann Strauss jr. va compondre uns cent-cinquanta valsos, a més de polques, quadrilles i altres danses de saló. El seu vals més conegut és “El bell Danubi blau”, inclòs en el repertori del concert de la formació santcugatenca, que també oferirà nombroses polques ràpides del mateix autor: "Eljen a Magyar", "Vergnvegungszug" i "Auf der Jagd”. L’Orquestra també interpretarà una polca ràpida d' Eduard Strauss (1835-1916), “Unter der Enns”, i l’obertura "Poeta i camperol" del també austríac Franz von Suppé (1819-1895), entre d’altres peces. No hi faltaran les Nadales, harmonitzades per Salvador Brotons.
L'Orquestra Simfònica Sant Cugat i la Big Band Jazz Terrassa oferiran el proper 9 de novembre un concert conjunt al Teatre-Auditori Sant Cugat. Totes dues formacions interpretaran peces de Peter Herbolzheimer, compositor, arranjador i director del concert, i estàndards del jazz. Aquest repertori el van interpretar la passada primavera al Festival de Jazz de Terrassa.

La Big Band Jazz Terrassa

Nascuda l'any 2000, la Big Band Jazz Terrassa explora una diversitat d'estils: el swing, el latin jazz, estàndards, homenatges a Count Basie, Duke Ellington, Stan Kenton... Nombrosos solistes internacionals han col·laborat amb aquesta jove formació, que fins ara ha enregistrat dos treballs: "Playing The Field" (quinze temes d'alguns dels compositors i arranjadors més importants de la història del jazz) i "What's Goin' On?" (amb la participació de la cantant nord-americana Judy Niemack, amb arranjaments i sota la direcció musical de Peter Herbolzheimer). La direcció musical de la Big Band Jazz Terrassa és a càrrec del trombonista, compositor i director musical amb gran experiència en les funcions de conductor de grans orquestres John Dubuclet.
Els Solistes de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, dirigits per Josep Ferré, i els actors Joan Berlanga i Emma Vilarasau protagonitzen l’espectacle “Les quatre estacions de l’amor segons William Shakespeare” el proper 20 de juliol al Claustre del Monestir de Sant Cugat. Es tracta d’un concert teatralitzat per a dos actors i orquestra, amb textos de William Shakespeare -que tenen com a fil conductor l’amor a les quatre estacions de la vida (primavera, estiu, tardor i hivern)- i música de Piotr Ilitx Txaikovski i Sergei Prokofiev. Hi participen també Dolors Vilarasau (dramatúrgia i direcció escènica), Josep Maria Jaumà (versions dels textos) i Mercè Crespo (vestuari).

L’espectacle anirà precedit de la interpretació, per part dels Solistes de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, de les següents obres: “Rondó en sol menor per a violoncel i orquestra”, d’Antonín Dvorák, i “Sonata arpeggione en la menor”, de Franz Schubert (violoncel·lista convidat: Adolfo Gutiérrez).

Amb aquesta proposta es clausurarà el Festival de Música de Cambra al Claustre del Monestir de Sant Cugat, una iniciativa de l’Ajuntament de Sant Cugat que enguany arriba a la quarta edició, que compta amb la direcció artística dels músics Lluís Claret i Anna Mora.
L’Orquestra Simfònica Sant Cugat ha editat, amb motiu de la Festa Major de Sant Cugat, un “Diari del concert de fa 20 anys”, que rememora el concert realitzat el juny del 1987 al Monestir de Sant Cugat, en el qual es va interpretar una versió lliure de l’òpera “Norma”, del compositor sicilià Vincenzo Bellini (1801-1835). Una de les singularitats d’aquest concert és que l’orquestra tradicional va ser substituïda per diversos sintetitzadors –situats a una certa distància entre ells-, que rebien les instruccions d’un ordinador que contenia les dades musicals de la totalitat de l’òpera.

El concert va ser dirigit per Josep Ferré i va comptar amb la participació de Maria Àngels Sarroca (soprano solista), Jaume Bragulat (percussió), Joan Llamas (narrador, que permetia seguir l’argument de l’obra), Andrés Gil (sintetitzadors) i Flora Puntos (ordinador). El guió literari va ser realitzat per Gustau Erill. Aquest concert va ser l’embrió de l’actual Orquestra Simfònica Sant Cugat.

Els qui ho desitgin, poden recollir aquest “Diari del concert” històric a la seu de l’Orquestra (carrer dels Marges, 25).
L’Orquestra Simfònica Sant Cugat interpreta el proper dissabte dia 30 de juny al Festival d’Estiu d’Alella l’obra ”El somni d'una nit d'estiu”, de Felix Mendelssohn (1809-1847), basada en una comèdia de William Shakespeare (1564-1616). L’adaptació del text ha estat realitzada per Gustau Erill. Hi intervindran Olga Miracle (soprano), Elisenda Cabero (mezzosoprano), Joan Berlanga (actor) i el Cor Aulos.

El concert, que inaugurarà el festival de música i dansa d’Alella, tindrà lloc al Passeig dels Jardins de Cal Marquès d’aquesta localitat del Maresme i serà dirigit per Josep Ferré.
“Dirigir una orquestra és un privilegi; el músic et dóna el permís per ser dirigit”, afirma Josep Ferré en una llarga conversa d’una hora de durada al programa “La solució” de Catalunya Ràdio –amb participació dels oients-, emès el passat 21 de maig, que es pot escoltar accedint a la pàgina web www.catradio.cat.

El director titular de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat explora en aquesta conversa els paral·lelismes entre la direcció d’una formació orquestral i la d’una empresa. “En una orquesta es visualitza molt bé el treball en equip, més que en la majoria d’empreses, en les quals la persona que atén el públic, per exemple, sovint no té gaire relació amb els qui s’encarreguen de la producció. La sensació de pertinença al grup és, doncs, essencial en una orquestra”, assegura Josep Ferré. “El director ha de poder fer servir el llenguatge del músic, conèixer les possibilitats del violí, de la flauta, del fagot..., de tots els instruments, tot i que cada instrumentista és qui lògicament coneix amb més detall el seu”.

“En una orquestra, el director ha de transmetre instruccions, però també entusiasme i emoció; la comunicació és molt directa, la qual cosa és un avantatge”, afirma Josep Ferré, segons el qual la gestió del temps és molt important quan hi ha tanta gent involucrada. “El que es veu és una petita part de la feina; hi ha també els assajos... i la preparació dels assajos”. Finalment, Ferré subratlla que “la feina d’un músic d’orquestra és a llarg termini i col·lectiva, per això costa tant en una societat on impera l’efecte immediat i l’individualisme”.




Josep Ferré parlarà sobre la simbologia de la música




El proper 14 de juny, a les 19.30 hores, Josep Ferré parlarà sobre la simbologia de la música al Cucufat Cafè (carrer del Carme, 37 bis, Sant Cugat). L’acte és organitzat per Amics de Pedra i Sang i el “Diari de Sant Cugat”.

Propers concerts

Les cordes de l'orquestra

6 abril 2019
12:00 h - 13:00 h

Les cordes de l'orquestra

7 abril 2019
19:00 h - 20:00 h

Shéhérazade de Rimski-Kórsakov

14 abril 2019
19:00 h

Shéhérazade de Rimski-Kórsakov

5 Maig 2019
19:00 h
Segueix-nos