La 5ª de Txaikovski s'interpretarà a la segona part del concert. Aquest començarà amb la peça Tres moments a Antioquia del compositor català Moisés Bertran seguida de la interpretació de Rachmàninov a càrrec de la reconeguda pianista Vivianne Cheng.
Moisès Bertran va néixer a Mataró el 1967. Als anys 90 va anar als Estats Units a ampliar els estudis de piano i composició i ja mai ha parat de voltar món. Ha rebut nombrosos premis de composició, tant a Europa com a Amèrica i des de fa vint anys viu a Bogotà, on imparteix clases de composició al Conservatorio de Música de la Universidad Nacional de Colombia, institució de la que també ha estat director, així com de la Setmana de música Colombo-Catalana. És autor d’un centenar d’obres de tots els gèneres: simfònica, cambra, piano sol, lied i també una òpera.
El llenguatge de Moisès Bertran no busca la complicació gratuïta sinó que respon a la necessitat d’expressar allò que busca. Tal com ell mateix diu: “Intento que l'escriptura no constitueixi un problema per arribar a la música. La música en sí és ja prou complexe com a disciplina i penso que cal fer l'esforç com a creador per arribar de la forma més propera, planera i directe a l’intèrpret, perquè així l'intèrpret pugui fer el mateix arribant al públic que és el destinatari final del missatge espiritual de la música”.
Una de les seves primeres peces simfòniques és Tres moments a Antioquia. L’obra és de dimensions mitjanes (dura uns 15 minuts) i s’estructura en tres parts que descriuen musicalment moments contrastats en aquest “departamento” colombià, la capital del qual és Medellín. El primer és rítmic i intens, amb un obstinat inicial i final ple de força, el segon és líric i contemplatiu, però amb un ritme interior que no s’atura mai; finalment, el tercer respira un aire de dansa amb un final trepidant de gran efecte.
El primer és rítmic i intens, amb un obstinat inicial i finl ple de força, el segon és líric i contemplatiu, però amb un ritme interior que no s'atura mai; finalment el tercer respira un aire de dansa amb un final trepidant de gran efecte.
Rakmàninov va ser un virtuós del piano i el seu llenguatge, lluny de trencar motlles, va recuperar en ple segle XX el més pur romanticisme. L’èxit de les seves obres —especialment del Concert per a piano núm. 2— encara dura i el públic segueix
rendint-se al seu lirisme. La Rapsòdia sobre un tema de Paganini és la segona obra més interpretada del seu catàleg: compta amb un paper solista endimoniadament complicat i, alhora, vistós i elegant. Es tracta d’un seguit de 24 variacions sobre l’últim
dels Capricis per a violí de Paganini i la va estrenar ell mateix amb l’Orquestra de Filadèlfia l’any 1934.
És la segona obra més interpretada del seu catàleg: compta amb un paper solista endimoniadament complicat i, alhora, vistós i elegant.
A Txaikovski la composició de la Cinquena (1888) li va costar grans esforços: “Em sembla que no tinc la facilitat d’abans, ni una disponibilitat permanent de material musical”. Malgrat que no va escriure cap programa concret per a l’obra, podem seguir-la a partir d’unes anotacions que va fer: “Primer moviment: Sumissió total davant el destí, davant la predestinació ineluctable de la providència. Segon: murmuris, dubtes, retrets a XXX. No seria millor lliurar-se completament a la fe? El programa és excel·lent si aconsegueixo realitzar-lo!”
El principi cíclic és general: el tema del destí apareix en diferents formes als quatre moviments. D’entrada, el tema en qüestió encapçala la introducció del primer moviment. Al segon, la música avança de forma plàcida amb una dolça melodia del clarinet —un raig de llum davant el temible destí— i de sobte els núvols apareixen en forma de fanfara de les trompetes. La força de la fe intenta imposar-se, però el final de l’obra és força ambigu: apareix el tema del destí de nou, però amb un plantejament gens concloent que ens fa dubtar que la fe s’hagi imposat.
Esperem que en gaudiu !
Text: David Puertas Esteve, divulgador musical
Edició: Cristina Aymerich
Crèdits Imatges:
Miniatura: La casa de Rachmaninov a Benerly Hills @Steveshelokhonov CC BY-SA -17367
Capçalera: Catedral de l_Anunciacio_Votkinsk-Ciutat Natal de Txaikovski - wikicommons @Vyacheslav Bukharov
