Carta de Moisès Bertran, compositor (Mataró 1967)
“Amb aquestes quatre ratlles em presentaré breument per tal que tinguem una mica de context per la propera interpretació d’una de les meves obres orquestrals amb la magnífica Orquestra Simfònica Sant Cugat i la direcció magistral del mestre Salvador Brotons.
Vaig néixer un 27 de febrer de 1967, a la ciutat catalana de Mataró, prop del mar... Els meus pares, en Jaume Bertran i la Paquita Ventejo, gent molt treballadora, sempre van recolzar les meves dèries i quan va arribar la de ser músic, no en van fer cap d’excepció.
Als 11 anys em van matricular a l’Escola de Música Cercle Catòlic de Mataró, on vaig estudiar-hi els cursos inicials de teoria, solfeig, piano... Va ser on vaig descobrir la passió pel món de la composició, iniciant-me en l’escriptura de cançons i cantant-les amb la meva gran amiga i gran soprano catalana Rosa Mateu.
Vaig continuar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on, sota el mestratge del compositor català Salvador Pueyo, vaig endinsar-me en la difícil disciplina de la composició d’obres ja més en la línia de la música clàssica contemporània.
També el piano m’acompanyà tots aquells anys, estudiant amb mestres com Maria Jesús Crespo, Margarita Serrat i Luiz de Moura Castro. Aquest últim fou decisiu per fer el salt als Estats Units d’Amèrica, on em vaig traslladar l’agost de 1992 per prosseguir estudis de Màster i més tard de Doctorat, a The Hartt School de la University of Hartford, a l’estat de Connecticut. Allà m’hi vaig estar quatre anys fins a finals de 1996.
Després vingueren anys de professionalització. Inicialment a Catalunya, treballant en diferents escoles i especialment com a Catedràtic de Composició i Orquestració al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona en el període 1999-2001, i també al Conservatori de Grau Mitjà d’Igualada, en el mateix període.
I aquí va arribar el moment de viatjar a Llatinoamèrica. Primer cap a la ciutat colombiana de Medellín del 2001 al 2005 per treballar a la Universidad EAFIT. I més endavant cap a Bogotà on vaig guanyar la plaça com a Docent d’Exclusivitat al Conservatorio de Música de la Universidad Nacional de Colombia, on sóc en aquests moments Professor Titular, especialitzat principalment en l’ensenyament de la composició i l'orquestració.
Tota aquesta tasca com a docent, l’he combinada sempre ben activament amb la de compositor i, de tant en tant, amb la de pianista també. La composició, l’he viscuda des dels meus inicis musicals com una necessitat vital, una columna vertebral que suporta el meu camí per la vida.
La composició, l’he viscuda des dels meus inicis musicals com una necessitat vital, una columna vertebral que suporta el meu camí per la vida.
Amb mes de cent obres compostes, entre les catalogades i les que no ho estan, he treballat en gairebé tots els gèneres i formats; des de la música per a instrument sol, passant pel lied, la música de cambra, la música per a Banda, la música coral, la simfònica i també l'òpera.
"Tres moments a Antiòquia" és la peça que escoltarem en la versió de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat en els concerts dels dies 6 i 8 d’octubre, sota l’exigent batuta del reconegut i incansable mestre Salvador Brotons. Aquesta obra la vaig compondre l’hivern de 2001, durant els meus primers temps a Colòmbia. És de fet la meva primera obra escrita a Sud-Amèrica i n’és el títol, una referència directa a la regió colombiana en la qual residia en aquell temps, Antioquia, regió o estat (Departamento, en diuen ells) del qual la ciutat de Medellín n’és la capital.
L’obra està escrita en tres moviments: Allegro, Largo i Allegro, amb un rerefons de petita simfonia. Cada moviment vol dibuixar, amb música, un diferent moment, un distint estat anímic personal, experimentat en els meus primers mesos treballant i vivint en el nou país i continent. Aquests tres moments, podrien ser explicats amb paraules com: arribada; nostàlgies; present (de 2021).
Cada moviment vol dibuixar, amb música, un diferent moment, un distint estat anímic personal. Aquests tres moments, podrien ser explicats amb paraules com: arribada, nostàlgies, present (de 2001)
"Tres moments a Antiòquia", és una de les meves obres simfòniques més interpretades i per la que tinc una estimació especial. Està dedicada als meus grans amics de Medellín, Inés Giraldo i Marco Montes, amics incondicionals des que al juliol de 2001, vaig posar el primer peu a la capital antioquena.”
Text: Moisès Bertran
Edició: Cristina Aymerich
Crèdits de les fotografies:
Miniatura i Capçalera: Xènia Sola
Foto 2: Helena Molinos
Foto 3: Saludando al maestro Brotons. "Fantasia per a Contrabaix i Orquestra de Vent, Opus 48" (2014)
