Sabies que aquests quatre concerts de Vivaldi estan basats en quatre sonets d’autor desconegut, probablement escrits per ell mateix i pensats per ser llegits abans de sentir-ne la música?
Doncs així serà com ho podrem viure al proper concert de la Simfònica Sant Cugat els dies 30 i 31 d’octubre al vestíbul del Teatre-Auditori Sant Cugat i al Teatre La Massa de Vilassar de Dalt.
Antonio Lucio Vivaldi
Compositor de gran èxit a la seva època i virtuós violinista, va morir a l’edat de 63 anys, sol i pobre, a Viena, l’any 1741. Havia compost uns cinc-cents concerts i una cinquantena d’òperes. "La costanza trionfante degl'amori e degl'odii" (estrena 1716) i "Farnace" (1727) varen ser interpretades diverses vegades en vida d’ell. Tot i així la seva obra va quedar després oblidada durant més de 150 anys.
L'Ospedalle della Pietà
L’activitat musical a la Venècia del s. XVII es concentrava a la Capella de Sant Marc i als quatre “Ospedali grandi”: "Gesú Salvatore degli Incurabili", "San Lazaro e dei Mendicanti", "Santa Maria dei Deleritti" (dit també l’ "Ospedaletto") i "Santa Maria della Visitazione" (o "Ospedale della Pietà").
Aquests hospicis eren institucions de beneficència que acollien fills il·legítims, pobres i orfes. La pràctica musical estava reservada a les nenes, i els nens hi aprenien un ofici. Les noies que mostraven més talent entraven a formar part del “cor de noies”.
Els “ospedali” venecians havien estat construïts als afores de la ciutat inicialment per a allotjar els croats. Un cop ja no van ser necessaris es van anar transformant en hospicis. Com totes les entitats benèfiques competien pels recursos de l’administració veneciana i dels benefactors. Per aquest motiu contractaven grans mestres per fer arribar el cor de noies a un alt grau d’excel·lència musical.
Antonio Vivaldi fou ordenat sacerdot l’any 1703 a l’edat de 25 anys i se’l coneixia amb el sobrenom d'“il Prete Rosso” perquè era pèl-roig.
Tot i així, degut a una malaltia pulmonar -possiblement asma- no va poder exercir el sacerdoci amb normalitat ja que estossegava a les misses i va deixar d’oficiar-ne als pocs mesos. El 12 d’agost de 1703, probablement gràcies als contactes del seu pare, va ser contractat com a mestre de violí al “Pio Ospedale della Pietà”.
Amb el temps, l’"Ospedale della Pietà" va augmentar la seva reputació de tal forma que passà a ser el millor dels quatre “ospedale” que hi havia a Venècia.
Durant molts anys les obres d’ Antonio Vivaldi van ser estrenades per les noies del cor de l’Ospedalle della Pietà i va agafar gran renom -no només com a compositor sinó també com a violinista- dins i fora del territori italià.
L’òpera
Deu anys després, el 1713, es va estrenar com a compositor i empresari amb la seva primera òpera. A partir d’aleshores va començar a viatjar per tot Europa dirigint les seves obres. El 1729, en ocasió d’un viatge a Alemanya, el seu pare Giacomo, que va viure sempre amb ell a la mateixa casa, va demanar un permís d’un any a la Capella de Sant Marc per acompanyar el seu fill en el viatge. Sembla que el va acompanyar en d’altres viatges també.
L'òpera, tal com es coneix actualment, neix a finals del segle xvi a les petites corts d'Itàlia però l'ús del terme s'inicia a mitjan segle xvii per definir aquest tipus de peces de teatre musical. Es va estendre ràpidament per tota la península però el centre principal fins a mitjans del segle xvii va ser Venècia i a finals del segle xvii l'òpera començà a estendre's per tot Europa.
Des del 1718 al 1722 Vivaldi es desvincula de la feina a l’Ospedalle della Pietà suposadament perquè té feina amb les òperes i com a empresari però també perquè accepta diverses feines de curta durada a Mantova i a Roma, finançades per benefactors.
El 1723 se li renova el contracte a l’Ospedalle amb l’obligació de compondre dos concerts al mes encara que viatgi (sembla que Vivaldi necessitava diners; potser era millor compositor que empresari?).
El 1723 se li renova el contracte a l’Ospedalle amb l’obligació de compondre dos concerts al mes encara que viatgi (sembla que Vivaldi necessitava diners; potser era millor compositor que empresari?).
La musa
Es diu que Antonio Vivaldi tenia una musa, una nena mantovana òrfena de nom Anna Giraud, que va entrar a estudiar amb ell l’any 1720 (amb 10 o 11 anys). Va ser la seva protegida i anys després la va acollir a casa seva juntament amb la seva germana Paulina.
Es va especular molt sobre la seva relació amb Anna, i les males llengües deien que eren amants. Tot i això ell sempre va mantenir que la seva relació era només professional i mai es va poder demostrar res de diferent. Anna Giraud va viatjar amb ell, juntament amb la seva germana i altres persones, per tot Europa durant catorze anys, i va ser protagonista de diverses de les seves òperes.
Un cop mort Vivaldi, ella va seguir actuant fins l’any 1748, quan a l’edat de 38 anys es va casar amb un comte vidu i es va retirar de l’escena.
La família
Nascut el 4 de març de 1678, Antonio Vivaldi tenia els orígens paterns a Brescia, avui dia ciutat italiana de la Llombardia. Va ser el gran de 9 germans i amb 15 anys va entrar al seminari.
El seu pare, Giacomo Battista Vivaldi, havia arribat amb la seva mare a Venècia des de Brescia, a l’edat d’onze anys, després de la mort del seu pare, i avi d’Antonio, Agostino Vivaldi, que tenia l’ofici de forner.
A Venècia Giacomo va aprendre l’ofici de barber però va acabar sent un distingit músic de la ciutat. És curiós que a la Venècia del s. XVII els barbers tenien instruments musicals a la botiga per a la distracció dels clients. A la partida de naixement d’ Antonio Vivaldi, el seu pare Giacomo, de 23 anys, ja hi consta com a “sonatore” (músic) i no pas com a barber.
De la mà del seu pare, Antonio Vivaldi va aprendre música i a tocar el violí i va relacionar-se amb els músics de l’època ja que Giacomo era músic de l’Orquestra de Sant Marc i co-fundador del “Sovegno di Santa Cecília”, una associació de beneficència amb seu a l’església de San Nartino, formada per músics de la ciutat l’any 1685.
Giacomo va ser molt respectat com a músic i el seu nom apareix diversos anys a la “Guida dei Forestieri in Venezia” (relació dels forasters a la ciutat) al costat del seu fill Antonio i es diu que “són dels millors violinistes de la ciutat”.
Antonio Lucio Vivaldi moria a Viena l’any 1741, on s’havia traslladat feia uns mesos per intentar trobar feina a la Cort de Cales VI (Carles III d’ Aragó pels catalans), que l’admirava i fins i tot l’havia fet cavaller. Però això no fou possible ja que l’Emperador traspassà l’octubre anterior.
Al funeral de Vivaldi va cantar un jove Joseph Haydn que formava part del cor de la catedral.
Sabies que.....
Quan Antonio Vivaldi tenia només dos mesos d’edat una conciutadana veneciana seva, Elena Lucrecia Cornaro-Piscopia, esdevenia la primera dona del món en doctorar-se. El 25 de març del 1678 obtenia el Doctorat en Filosofia per la Universitat de Pàdua. Elena, uns anys abans, el 1669, havia publicat la seva traducció de l’espanyol a l’italià del text de l'opuscle espiritual “Colloquio di Cristo all'anima devota”, del monjo alemany Lanspergius. El text original en llatí havia estat traduït a l’espanyol per Andreu Capella, Bisbe d’Urgell (1587-1609).
Per saber-ne més:
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/vivaldi.htm
http://www.musicaantigua.com/curiosidades-sobre-antonio-vivaldi-o-mejor-dicho-antonio-lucio-vivaldi/
http://www.musicaantigua.com/he-aqui-los-sonetos-que-vivaldi-escribio-para-las-cuatro-estaciones/
http://www.aiete.net/2017/06/vivaldi-la-ospedale-della-pieta-y-su-musa-anna-giraud/
https://palomavaleva.com/es/antonio-vivaldi-biografia-y-video/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Vivaldi
https://ca.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Battista_Vivaldi
https://www.codalario.com/venecia/rss/las-primeras-operas-venecianas-o-como-la-opera-se-convirtio-en-negocio_3001_39_7665_0_1_in.html
©FOTOS
https://picryl.com/media/vivaldi-antonio-b60bb4
Joseph Heintz el Jove: La Plaça Sant Marc a Carnaval (s.XVII)
https://www.codalario.com/venecia/rss/las-primeras-operas-venecianas-o-como-la-opera-se-convirtio-en-negocio_3001_39_7665_0_1_in.html
Text: Cristina Aymerich i Capó
