LA NOVENA DE BEETHOVEN

Dimarts, 14 abril , 20:00 h
Palau de la Música - Barcelona - Palau de la Música

ENTRADES

Salvador Brotons, director

PROGRAMA

Homenatge a Conxita Badia (1897-1975)

La rosa als llavis d'Eduard Toldrà

• Serè a ta cambra, amiga
• Visca l'amor

Memòries de Conxita
Arranjament per a soprano i orquestra de Salvador Brotons

Èlia Farreras-Cabero, soprano

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

Simfonia núm. 9 en Re menor op 125

• Allegro ma non troppo, un poco maestoso
• Molto vivace
• Adagio molto e cantabile
• Finale: Presto

 

Begoña Alberdi, soprano

Anaïs Masllorens, contralt

Jordi Casanova, tenor

Joan Garcia, baríton

Quòdlibet Grup Coral. Dir. Albert Santiago
Orfeó Balear. Dir: Daniel Mulet
Cor Òpera l'Amistat Dir: Jordi Lalanza

Orquestra Simfònica Sant Cugat

Salvador Brotons, director

 

COMENTARI

Homenatge Conxita Badia

Aquest concert ens convida a fer memòria i projecció. Retem homenatge a la gran soprano catalana Conxita Badia en el cinquantè aniversari de la seva mort (1975–2025), una figura essencial del cant del segle XX, íntimament lligada al patrimoni musical català. 

El vespre del 18 de juliol de 1936, durant l'assaig general de la Novena de Beethoven amb Pau Casals com a director, Conxita Badia soprano, l'Orfeó Gracienc i l'orquestra Pau Casals, arriba la notícia de la revolta militar. Pau Casals els exhorta: «Amics, cantem aquesta nit l'himne de l'alegria, perquè potser és el darrer cop que ho fem junts!» I així l'interpreten, emocionats, sense públic, com un cant a la pau.

A la segona part, mirem cap al futur amb la Novena Simfonia de Beethoven, símbol de germanor i esperança. Aquesta interpretació marca l'inici del nostre camí cap al bicentenari de la mort de Beethoven el 2027, any en què culminarem aquest homenatge amb una nova producció de la seva única òpera, Fidelio.

La Novena de Beethoven

La Novena no és solament l’Oda a l’Alegria. Els 25 minuts que dura el darrer moviment no haguessin passat a la història sense els tres moviments anteriors. I això Beethoven ho tenia molt clar. Potser per aquesta raó no va donar per acabada l’obra fins que no va estar del tot segur que havia aconseguit el que es proposava: transmetre una idea com la de la Fraternitat Humana utilitzant música pura. Cercava la forma de crear un lligam entre veu humana i orquestra simfònica sense que el text esborrés la prioritat de la música, però que l’ajudés a transmetre el missatge que tots els homes i dones som germans.

Va estar anys donant voltes a l’obra, omplint d’apunts papers i papers, i preguntant-se si la utilització d’un cor com a final d’una obra simfònica era o no una bojeria. Finalment, va ser una necessitat. Beethoven va posar música a un text però ho va fer sobre la premisa de mantenir la primacia de la música. Segons el director Wilheim Furtwängler: “Per resoldre el final d’aquesta simfonia Beethoven necessitava un text sense un significat massa detallat, que no posés barreres al músic. I el va trobar en l’Oda a l’Alegria de Schiller que no celebra aquesta o aquella alegria definida sinó la idea d’alegria en general”.

En diferents moments de la composició Beethoven va escriure algunes guies literàries que no van ser incloses a l’obra, però apuntaven que l’home arriba a l’alliberament i a la unitat, és a dir, a l’alegria del darrer moviment, passant per les tres etapes que representen els primers moviments (destí, exuberància física i amor). La Simfonia núm. 9 es va estrenar el dia 7 de maig de 1824 al Teatre Karntnertör de Viena i dedicada al rei de Prussia, Frederic Guillem III.