CONCERT DE SANT JORDI

Divendres, 24 abril , 20:00 h
Sant Cugat del Vallès - Teatre-Auditori

ENTRADES

COBLA SANT JORDI & SIMFÒNICA SANT CUGAT
Miquel Massana, director

PROGRAMA

--- Simfònica Sant Cugat ---

Juli Garreta (1875-1925)

Pastoral

Ígor Stravinsky (1882-1971)
Suite núm 2

--- Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona ---

Joaquim Serra i Corominas (1907-1957)

Impressions camperoles:
- Albada
- Mainaja jugant
- La vall dels ecos
- Festa


--- Orquestra & Cobla ---

Josep Maria Ruera i Pinart (1900-1988)
Empúries (1959),
Conjunt de quatre poemes simfònics per a orquestra i cobla

 

Orquestra Simfònica Sant Cugat

Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona

Miquel Massana, director

Comentari

Garreta va ser un rellotger de Sant Feliu de Guíxols que va compaginar la feina al taller amb la de compositor. Primerament va fer sardanes i cançons, però quan va conèixer Pau Casals, aquest el va animar a compondre per a orquestra i li va estrenar un bon grapat d’obres. L’any 1922 l’Orquestra Pau Casals va estrenar la Pastoral que, segon el propi autor, parla de "la noblesa d'un sentiment amorós en mig de l'esplendor de la natura". Amb una mica d’imaginació hi poden sentir el cavaller (violoncels) i la dama (oboè i flauta). Dialoguen i l'apassionament va creixent. Finalment, dansen junts i l'amor s'imposa.

Ruera és el músic per excel·lència de Granollers. Va compondre peces de ball per a orquestrines, nombroses sardanes, obres corals i també la primera obra que es coneix que integra l’orquestra i la cobla: Empúries. Malgrat que n’havia començat la composició 17 anys abans, l’obra no es va estrenar fins el 2 de maig de 1976, justament fa 100 anys. L’esquema bàsic de l’obra és el següent: el primer moviment descriu el pastor cantant a la natura i el batibull de la disbauxa que el tempta. El segon moviment ve encapçalat per una cita d’Homer: “Un infant polsava harmoniosament la lira i els adolescents i les verges dansaven fet rotllana”. El tercer moviment descriu “ritus d’aparellament” entre la jove Hel·lena i l’Espòs. Finalment, el quart moviment, viu el desenbarcament dels grecs a Catalunya i la festa que organitzen per guanyar la confiança dels nadius: interpreten danses del seu país (sona l’orquestra) que són contestades amb danses autòctones (cobla). Finalment dialoguen enllaçats en un sol sentiment. Avui dia en diríem “mestissatge”, mentre que Ruera deia “les dues nissagues es comprenen”.

David Puertas Esteve, divulgador musical